Dissabte va obrir les portes al públic la 34 edició del Saló Internacional de l’Automòbil de Barcelona, que enguany compta amb un total de 171 expositors, 44 marques diferents i una previsió de més d’un milió de visitants, tot i la crisi que els experts diuen que plana sobre el sector automobilístic a Catalunya. Una de les principals atraccions del nou certamen són els totterrenys, que en els últims anys han incrementat notablement en número de ventes i s’han fet un espai dins les marques més importants.
El diari Avui publicava ahir que l’any passat es van matricular a l’Estat espanyol més de 135.000 totterrenys, un 12’6% més que el 2005. I en el que portem d’any, concretament fins el maig, ja se n’han venut 55.000, que representa un increment del 14’6% dels que es van vendre en els cinc primers mesos de 2006. Aquest tipus de vehicle es troba, doncs, en plena expansió.
La sensació de seguretat o la ostentació que significa conduir un vehicle d’aquest tipus, juntament amb les facilitats de pagament que posen els fabricants a l’hora de comprar un vehicle de gamma alta com aquest, són alguns motius que expliquen l’expansió d’aquest segment de vehicles al mercat. La necessitat no es troba entre els principals motius. Tot i que la publicitat d’aquest tipus de vehicles ens evoca als plaers de conduir-lo enmig de la natura, l’ús que es fa d’aquest vehicle a casa nostra és eminentment urbà o per desplaçaments en carretera. Als Estats Units, per exemple, un estudi constata que només el 5% d’aquests vehicles han circulat alguna vegada fora de les carreteres, i aquesta dada no deu diferir massa de l’ús que se’n fa aquí.
Precisament la moda dels totterrenys va portar a la ministra de Medi Ambient, Cristina Narbona, a anunciar l’any passat que el Govern de l’Estat estava estudiant d’incrementar l’impost de matriculació als totterrenys per desincentivar la seva comprar i reduir les emissions de gasos amb efecte hivernacle i la contaminació de les ciutats. No en và, els totterrenys consumeixen entre un 30 i un 70% més que els altres cotxes i ocupen més espai a les ciutats, i la proliferació d’aquest tipus de vehicles es produeix en un context de crisi dels preus del petroli, de progressiu increment de les retencions a les ciutats o d’amenaça del canvi climàtic.
Alguns països ja han adoptat mesures en aquest sentit. A Roma s’han triplicat els impostos que pagaria un cotxe mitjà per l’emissió de contaminants, pel seu consum i per ocupar més espai del necessari, i a França els propietaris d’aquest tipus de vehicles han patit fortes puges impositives. Una vegada més, governs i indústria haurien de donar resposta als nous desafiaments globals. Els governs han de vetllar per reduir les emissions de diòxid de carboni que genera el sector del transport i la desincentivació. El sector de l’automòbil reduirà les mesures fiscals dels governs si és capaç de satisfer les mateixes necessitats i desitjos dels consumidors amb el disseny de vehicles nous més eficients tant en emissions com en consums (i, millor encara, reduint l’espai que ocupen). Per fer-ho haurà de seguir algunes de les estratègies d’ecodisseny que ja han estat explicades en cròniques anteriors.
