Som a pocs dies de l’inici de la campanya electoral per a les eleccions al Parlament de Catalunya. Tal i com està desenvolupant-se la precampanya, és molt possible que continuem immersos en una espiral creixent de promeses i contrapromeses per part dels candidats, els quals intenten atreure d’aquesta manera tan peculiar l’interès d’una societat cada cop més desencisada. Amb l’esperança de convèncer els seus potencials electors, és molt possible que cada partit vagi presentant noves propostes fins a les eleccions, algunes de les quals poden implicar canvis importants en les polítiques que tenen més incidència sobre el territori i el medi ambient. “Malauradament” (entre cometes) l’entorn no segueix els cicles electorals i, per tant, les conseqüències d’una promesa política en temps de campanya poden tenir efectes gens desitjables des d’un punt de vista ambiental i territorial.
En aquest sentit, el criteri tècnic s’haurà d’acabar imposant-se sobre les demandes particulars, atès que el que es juga el país cada vegada que es canvia les polítiques ambientals i territorials va, en termes generals, molt més enllà dels interessos d’un determinat grup de pressió. Esperem, doncs, que la política catalana s’assereni pel que fa al plantejament de les seves opcions estratègiques en matèria ambiental i territorial, permetent que el nostre país pugui desenvolupar, amb el seu propi ritme, unes polítiques en aquest àmbit que siguin coherents, avançades, efectives i, directament relacionat amb això, duradores en la mesura que permetin executar-les en el termini que el medi –i no pas l’interès polític- requereixi.