Ahir va inagurar-se la 12a Conferència de les Parts sobre el Conveni Marc de les Nacions sobre el Canvi Climàtic, que se celebra a Nairobi (Kenya) fins al dia 17 de novembre i que té com a eix principal de debat la definició del règim futur de canvi climàtic a escala mundial i els compromisos de les diferents parts més enllà del primer període de compromís del Protocol de Kyoto, que finalitza l’any 2012.
Les declaracions dels principals responsables de la Conferència alerten, un cop més, sobre la importància d’unir esforços a escala global per tal de fer front al canvi climàtic, un dels fenòmens que més incidència poden tenir a nivell econòmic, social i ambiental arreu del món a mig i llarg termini.
La lluita –si és que podem fer ús d’aquest terme- sobre el canvi climàtic ha estat i continua essent un procés llarg i no exempt de dificultats. En primer lloc ha calgut tenir el consens de la major part de científics mundials (agrupats en el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic) sobre l’existència del canvi climàtic i, més específicament, de la contribució humana a aquest fenomen, la qual està accelerant el procés de canvi climàtic existent de forma natural.
Un cop assolit el consens (amb algunes veus discordants, encara) ha calgut establir les regles del joc de la lluita contra el canvi climàtic a escala mundial, recollides en el Protocol de Kyoto. La seva ratificació i posterior aplicació en els Estats i regions no han estat exemptes de dificultats, però s’ha avançat i s’està avançant en la bona direcció.
I al nostre país? Què està passant? La veritat és que també s’han fet passos endavant. Cal reconèixer la feina feta pel Departament de Medi Ambient i Habitatge en la passada legislatura. No ho tenien fàcil: mentre en alguns estats i regions hi ha la consciència que cal actuar en aquesta matèria, a casa nostra el canvi climàtic no és un motiu de preocupació generalitzada de les institucions públiques, certs partits polítics i determinats sectors econòmics.
Esperem que els propers anys Catalunya pugui ser un exemple a seguir en la política de reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i de prevenció davant dels efectes del canvi climàtic.
