El cens d’habitatges a Catalunya ha viscut un període de creixement intens en els últims anys que ara sembla començar a frenar-se. La demanda de pisos per part de gent jove en edat d’emancipar-se o la que prové de la creixent immigració arribada al nostre país són alguns dels factors que expliquen aquest alt increment.
Ara bé, més enllà de les necessitats reals, un percentatge elevat però difícil de calcular de demanda d’habitatge prové del fenomen de l’especulació, que ha trobat en el sector de la construcció –i empentat per tipus d’interès extraordinàriament baixos a partir de 2001- una magnífica alternativa a uns anys on les borses han ofert pocs rendiments econòmics.
La paraula especular està definida a la segona edició del Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans com l’acció de comprar o vendre comptant aprofitar-se d’una fluctuació en el preu per lucrar-se, fer operacions aleatòries. L’especulació, és doncs una acció que es desenvolupa sobre els béns físics, i per tant, aplicada al mercat de la construcció, l’especulació és una acció que es desenvolupa sobre els béns immobles. Parlem, doncs, d’una especulació immobiliària.
No obstant, en els mitjans de comunicació tant televisius com radiofònics i en la premsa escrita i en la digital, estem molt acostumats a veure com els termes immobiliari i urbanístic s’usen, en molts casos, com a sinònims. És precisament la confusió d’aquests termes el que fa que en els mitjans s’acabi fent referència a l’especulació acompanyant-la indistintament dels termes immobiliària o urbanística.
El terme urbanística no tan sols no és prou acurat per descriure l’especulació sinó que és incorrecte, ja que l’urbanisme no és més que la disciplina que es dedica a l’ordenació dels pobles i ciutats i el territori. El bon urbanisme integra conceptes de diferents branques del coneixement, com medi natural, paisatge, sociologia, economia i dret entre d’altres, i té en compte una sèrie de paràmetres que el converteixen en una disciplina fonamental per a combatre l’especulació immobiliària.
Cal, doncs, usar el terme precís quan parlem sobre aquest fenomen tant estès al nostre país. Així, per referir-se a l’acció de lucrar-se mitjançant operacions de compravenda de propietats immobiliàries el terme apropiat és especulació immobiliària, i no especulació urbanística.
