A mitjans de desembre passat es va fer públic un estudi de l'Organització de Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO) que ha passat completament desapercebut pels mitjans de comunicació. Probablement perquè les seves conseqüències a casa nostra d'entrada són poc visibles, però no per això deixen de tenir rellevància. L'estudi constatava que el 20 per cent de les races d'animals domèstics, base alimentària de milions de persones a tot el món, es troben en perill d'extinció, amb un ritme d'extinció d'una cada mes.
Són noves dades gens positives pels ja prou castigats països en desenvolupament, sobretot tenint en compte que la ramaderia en aquests països contribueix a la subsistència de mil milions de persones, i prop del 70 per cent dels pobres rurals depenen en gran mesura d'ella, sobretot en ambients àrids i hostils com els de vàries regions de l'Àfrica, Àsia o Amèrica del Sud.
Les dades de l'estudi constaten la gravetat d'una situació que tendeix a agreujar-se any rera any: d'entre les 7.600 races registrades a la base de dades de la FAO sobre recursos genètics d'animals domèstics, 190 s'han extingit en els últims 15 anys i prop de 1.500 estan a punt d'extingir-se. A més, en els últims cinc anys s'han perdut unes 60 races de vaques, cabres, porcs, cavalls i aus de corral, que és el bestiar domèstic més comú.
L'estudi, a més, posa de manifest que en aquests moments només 14 d'una trentena d'espècies de mamífers i aus domèstiques proporcionen el 90 per cent dels aliments d'origen animal que consumim els humans. I d'aquestes espècies en sobresurten sobretot cinc: la vaca, l'ovella, la cabra, el porc i la gallina. En aquest sentit, els especialistes estan alertant des de fa temps a la comunitat internacional que les tendències actuals de selecció de les varietats més productives, fruit de males pràctiques en la globalització de la indústria ramadera, està provocant un deteriorament de la base genètica que acabarà afectant negativament a totes les races, tant a les de major demanda comercial com a la resta.
En aquest sentit, les races autòctones tenen característiques que els permeten superar malalties o fenòmens excepcionals com el canvi climàtic i d'aquí ve la importància del manteniment d'aquesta diversitat. Totes les mesures intergovernamentals que vagin en el sentit de mantenir la diversitat genètica al món garantiran en un futur que els beneficis d'aquest sector arribin als pagesos, pastors, consumidors i a la societat en el seu conjunt.
FAO: http://www.fao.org/index_en.htm
