A l'antiga Grècia economia (oikos per llar i nomos per gestió) i ecologia (oikos per llar i logos per tractat) es venien a referir al mateix. El paral·lelisme lingüístic reflectia un fet que amb el pas del temps s'ha anat fent menys evident, que ambdues disciplines són interdependents i no és possible segregar el desenvolupament econòmic del medi ambient.
Aristòtil es referia a l'oikonomia com la ciència per l'aprovisionament material de la llar, i en la seva dimensió més transcendent, l'art de viure bé. L'economia se centrava en la producció de béns per a l'autoconsum i l'autosuficiència, i per fer-ho comptava amb eines com l'agricultura, la mineria, la política, el comerç, i perquè no, l'estètica. En aquesta concepció d'economia, el comerç era considerat com l'art de l'adquisició i era tan sols una eina més.
Amb el temps, l'economia (crematística) va anar perdent aquesta visió tan global i es va cenyir a l'estudi del comerç i les transaccions monetàries, perdent de vista la visió integrada del món. D'altra banda, l'ecologia es defineix com l'estudi de l'abundància i la distribució de les espècies així com les interaccions entre elles i el medi, és a dir, poc a poc també es va anar deslligant de l'estudi de les poblacions humanes. No obstant, l'economia tal i com l'entenem actualment no deixa de ser la ciència que estudia la part més humana de l'ecologia, és a dir, la ciència que estudia les relacions entre les persones, empreses i països.
L'economia està dins d'un sac més gran que és l'àmbit d'estudi de l'ecologia i, com a tal, no pot dissociar-se'n. L'economia està constrenyida dins dels límits ecològics de la Terra i, per tant, no pot seguir creixent indefinidament tal i com proposa el sistema econòmic global imperant en aquests moments. Potser aviat tornaran els temps en que parlar d'economia i ecologia era parlar del mateix.
