Tradicionalment els fabricants d’automòbils de gamma mitja han utilitzat la publicitat per enaltir valors com la velocitat, la potència o els equipaments. Durant els últims anys, cada nou model de cotxe venia equipat amb un innumerable reguitzell d’acrònims quasi indesxifrables pels no entesos en la matèria: GTI, TDI, ABS, EPS, DVD i per descomptat, també air-bag, que els espectadors ens veiem obligats a conèixer i, fins i tot, quasi també desitjar a l’hora de comprar un nou vehicle. No obstant això, durant els darrers mesos hem vist com la publicitat dels automòbils ha fet un gir copernicà tot deixant de banda aquesta guerra d’acrònims i reorientant-se cap a la reducció d’emissions de diòxid de carboni (CO2).
El motiu del canvi és l‘aparent preocupació dels fabricants per aconseguir vehicles amb baixes emissions, una preocupació que no prové d’un atac sobtat de conscienciació ambiental o per un interès per les implicacions de l’emissió de diòxid de carboni sobre el canvi climàtic, sinó provocada pel nou impost de matriculació de vehicles que entrarà en vigor el gener de 2008. En aquest sentit, el nou impost incorpora com a una de les principals novetats que deixarà de gravar-se sobre la potència dels vehicles i passarà a cobrar-se en relació a les emissions de diòxid de carboni per quilòmetre recorregut. A partir de gener, doncs, més d’una trentena de models de gamma mitja que emeten menys de 120 grams/quilòmetre quedaran exempts d’aquest impost que pot arribar a situar-se en el 14,75% en els vehicles que emetin més de 201 grams/quilòmetre.
És en aquest context que les marques ja han iniciat la pugna per posar-se l’etiqueta “eco” que fins fa pocs mesos ben pocs models reivindicaven. Ara saben que augmentar l’eficiència dels seus vehicles no només és ben valorat per part dels compradors sinó que, sobretot, existeix un estímul econòmic que els pot fer decantar la venda del producte al seu favor. No obstant això, l’eficiència dels vehicles no serà un element decisiu en la reducció efectiva d’emissions de diòxid de carboni procedents del parc automobilístic mentre se segueixi potenciant la venda d’automòbils, tant els que contaminen més com els que ho fan menys, i es continuï mostrant cofoiament per la televisió pública la venta de cotxes com un indicador de progrés del país, més que no pas l’ús del transport públic o la inversió en mitjans de transport més sostenibles.
