L’any 1993 Catalunya va veure néixer Els Verds-Confederació Ecologista de Catalunya, fruit de la confluència de quatre organitzacions: Els Verds, Alternativa Ecologista de Catalunya, Moviment d’Esquerra Nacionalista i Alternativa Verda. Els Verds – CEC es presentà a les eleccions generals d’aquell mateix any i obtingué menys vots com a llista unitària que els que havien obtingut les diferents formacions de forma separada en anteriors comicis. Aquest fet motivà la marxa d’Alternativa Ecologista.
Per analogia amb Los Verdes, que havien forjat coalicions amb Izquierda Unida, Els Verds-CEC van cercar aliances amb Iniciativa per Catalunya, la qual cosa es traduí en la coalició Iniciativa-Els Verds, que els va donar una important representació institucional. No obstant, la crisi existent a Iniciativa i la ruptura amb Izquierda Unida va repercutir molt greument a Els Verds-CEC, que va quedar ferida de mort en l’Assemblea General del març de 1998.
El sector liderat per Roser Veciana, encarnat en Els Verds i més, va pactar amb Jordi Portabella una aliança que la portaria a ocupar la Regidoria de Drets Civils a l’Ajuntament de Barcelona, mentre que els sectors que han acabat formant Els Verds-Alternativa Verda, que entronca amb la primera organització ecologista creada a Catalunya (Alternativa Verda-Moviment Ecologista de Catalunya), liderats per Pep Puig i Santiago Vilanova, van impugnar l’Assemblea de 1998 als tribunals, els quals van fallar al seu favor i van declarar nuls els acords presos. A partir d’aquí l’atomització dels partits verds ha perjudicat greument els seus resultats electorals. En gran mesura, per culpa de la confusió que aquesta situació crea als electors.
Actualment, les principals formacions verdes de Catalunya són Els Verds-Esquerra Ecologista (federats amb IC), Els Verds-Alternativa Ecologista, Els Verds-Alternativa Verda i Els Verds-Opció Verda (liderats per Joan Oms, cofundador d’Els Verds-CEC i en coalició amb el PSC a les darreres eleccions generals). Els mals resultats d’ICV a la ciutat de Barcelona a les darreres eleccions municipals van portar fa pocs dies el portaveu d’Els Verds-Esquerra Ecologista, Antoni Garcia, a instar els líders d’Iniciativa a fer menys seguidisme del PSC i a recuperar el perfil ecologista de la formació.
D’altra banda, Els Verds-Alternativa Ecologista han estat la setena força política més votada a Barcelona (4.825 vots, 0,79%), per darrera de Ciutadans. Els Verds-Alternativa Verda, per la seva part, s’ha presentat a pocs municipis gironins i ha donat suport a la CUP de Girona i Celrà. Finalment, Els Verds-Opció Verda s’han presentat a l’Hospitalet de Llobregat, Cerdanyola del Vallès, Reus i han format coalicions amb altres partits a Mont-roig del Camp, Piera, Barcelona i ha recolzat la CUP a Badalona.
El missatge verd arriba a la ciutadania excessivament dividit i aliat amb formacions polítiques poc afins entre elles, des de la CUP al PSC, passant per ICV i ERC. Segurament la difícil decisió entre mantenir-se en la marginalitat política o sotmetre’s a un partit majoritari fa que el missatge ecologista militant no qualli prou entre la societat.
