Des del dia 26 de gener, Catalunya es troba en fase de pre-alerta per sequera per la manca de precipitacions i el descens de les reserves dels embassaments de les conques internes de Catalunya, que ja estan al 48% de la capacitat. Si no es produeix en les properes setmanes un canvi en les precipitacions, la Generalitat podria declarar una alerta de sequera pel mes de maig.
Avui, deu dies després del primer anunci, el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat, a través de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), ha posat en marxa una campanya publicitària de sensibilització sobre consum responsable d'aigua amb l’eslògan 'Per tenir aigua, tanca l'aixeta'. Amb aquesta campanya, Medi Ambient pretén incidir en el consum domèstic a través d'anuncis a la televisió, ràdio i premsa escrita, amb una especial incidència a Barcelona i la seva àrea metropolitana, on es concentra la majoria de la població catalana, i on el consum d’aigua per ús domèstic arriba al 67% del total.
Les dades del consum d’aigua domèstica a Catalunya –que representa un 18% del total- té diverses explicacions. Un dels fenòmens que contribueix a incrementar-la és el model d’urbanització dispersa de casa-jardí present a moltes parts del territori de Catalunya –sobretot a la Regió Metropolitana de Barcelona-. En aquest sentit, una interessant tesi doctoral presentada fa uns dies a la Universitat Autònoma de Barcelona constatava que cada metre quadrat de jardí privat incrementava en 0’18 metres cúbics la despesa d’aigua de l’habitatge en concret cada dia (o, el que és el mateix, 180 litres). El seu autor, l’ambientòleg Sergi Cantó, president del Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya, recordava també que en aquest tipus d’assentament el número d’aixetes d’un habitatge, la superfície del jardí, el fet que aquest tingui gespa, els sistemes de reg automàtic o el volum de les piscines i la seva antiguitat són dels principals factors que influencien en el consum d’aigua domèstica, sovint excessiu.
L’any 2006 ja va ser el més sec de l’última dècada i el Departament de Medi Ambient ja ha anunciat que el 2007 la situació podria repetir-se. Fer pedagogia en accions quotidianes com respallar-se les dents o rentar-se les mans és un primer pas molt important perquè els ciutadans prenguem consciència de fer un bon ús dels recursos hídrics, tant escassos al nostre país. Ara bé, aquestes mesures són probablement insuficients. Les administracions (Generalitat i ajuntaments) també han de procurar per imposar models urbanístics que no fomentin consums sumptuosos d’aigua. En aquest sentit, les dades apunten cap a un canvi que afavoriria aquest model d’assentament més sostenible. Cal felicitar aquesta tendència i encoratjar les administracions a seguir avançant-hi.
