Joaquim Nadal repeteix com a Conseller de Política Territorial i Obres Públiques. De ben segur que un canvi de nom en el titular d’aquesta conselleria hagués comportat entre alguns sectors sensibles amb les qüestions del territori una certa decepció. En la passada legislatura Nadal no va acontentar del tot els col•lectius ecologistes amb algunes de les decisions preses pel Govern (el projecte del túnel de Bracons o el pla de ports en són alguns exemples), però se li ha reconegut el fet de començar a plantejar un model de creixement urbanístic i territorial més respectuós amb l’entorn i tirar endavant un pla per aturar –tot i que ho ha fet probablement sense tota la contundència necessària- la urbanització massiva de la nostra costa que ha rebut –i això diu ben positivament del pla- una llarga llista de queixes d’alcaldes afectats. Per la seva banda, Francesc Baltasar, continua també com a Conseller de Medi Ambient i Habitatge. La permanència d’ambdós Consellers (tot i la malaguanyada pèrdua de Salvador Milà en l’última etapa de la passada legislatura) pronostiquen una política territorial i ambiental de continuïtat que, d’entrada, i en línies generals, cal valorar positivament. Però l’arrencada del nou Govern en aquest terreny presenta des d’un principi diversos punts foscos. N’apuntem dos. El primer, de rabiosa actualitat, s’ha pogut veure aquest cap de setmana amb l’absència dels principals càrrecs d’ERC i ICV a la manifestació en contra del Quart Cinturó, unes formacions que es mostren clarament en contra de la seva construcció. El segon és el pas de les competències d’energia a la Conselleria d’Economia, una astuta jugada que busca aigualir les crítiques de l’opinió pública al tripartit davant de projectes com el de la línia MAT però que, per contra, podria no ajudar a resoldre el problema de fons del model energètic a Catalunya (i les seves conseqüències pel canvi climàtic).
