Un informe presentat a la vuitena Convenció de les Nacions Unides de Lluita contra la Desertització, que es celebra des de dilluns a Madrid, alerta que la major part dels sòls dels Països Catalans es troben amb riscos elevats de desertització i de pèrdua de fertilitat, fent-los cada vegada més improductius. El territori del País Valencià és el que es troba en major perill, concretament en un 90 per cent. Catalunya també es troba en seriós perill de desertificació, sobretot a les comarques del sud de Barcelona i del nord de Tarragona, on els deltes del Llobregat o de l'Ebre en són els espais més amenaçats. Per la seva banda, Menorca i bona part part de l’illa de Mallorca compten també amb riscos alts de desertització. Però estem davant d’un problema que és alhora de dimensió global: la desertització ja afecta al 41 per cent dels sòls del planeta i més de dos mil milions de persones, que depenen diàriament de l’agricultura.
A banda de la manca de pluges i la sequera, la sobreexplotació de la terra, els incendis, el pastoreig en excés, la desforestació, el drenatge defectuós d’aigües de reg o la urbanització en llocs inadequats en són les principals causes. I la desertització és un fenomen que té conseqüències també globals: un recent informe divulgat per la Universitat de les Nacions Unides, per exemple, adverteix que 50 milions de persones podrien emigrar de diferents llocs del planeta en els propers 10 anys per aquest fenomen. En aquest mateix sentit es manifestava el ministre de gestió del territori argelí, que apuntava que cap al 2025 uns 65 milions de refugiats d’Àfrica estaran trucant a les portes d’Occident, impulsats per la desertització. Els africans que creuen el mar per arribar a les Illes Canàries o a les costes europees ho fan sovint obligats per la degradació del sòl de las regions més àrides, que els impedeix sobreviure a les seves terres.
Ens trobem, per tant, davant d’un repte global sobre drets humans i no només ambiental. A Madrid, delegats de 191 països es reuneixen aquests dies per aprovar un pla estratègic per als propers 10 anys que contempli actuacions de cara a paliar aquest problema. S’ha estimat que el cost econòmic anual de la desertització al món supera els 42 mil milions de dòlars americans, incloent les pèrdues de bans produïts i el danys als recursos naturals, mentre que el cost de combatre la desertització s’estima entre uns 10 i 22 mil milions de dòlars l’any. Els governs, si no volen pagar en un futur un alt preu econòmic i social, han de passar a l’acció, involucrar als actors locals i treballar sobre el terreny, invertint sobretot en recursos humans, per exemple compartint coneixements.
