Avui dia no hi ha cap estat a Europa que no aposti decididament per fomentar les energies renovables en resposta a la crisi energètica i a l'amenaça del canvi climàtic. Aquestes polítiques responen a les directrius europees en aquesta matèria, recollides una vegada més pel paquet de propostes sobre energia i canvi climàtic que la Comissió Europea va presentar el passat mes de gener, el qual fixa per a l'Estat espanyol un objectiu de reducció de quota del 20 per cent per a l'any 2020 en consum final d'energia.
Però el flamant fitxatge del PP, Manuel Pizarro, s'ha afanyat a deixar clar que ell no n'és gens partidari, contradient fins i tot la postura que ha pres Mariano Rajoy, quan ha deixat clar en més d'una ocasió que si guanyés les eleccions del proper 9 de març seguiria recolzant aquest tipus d'energia neta. Per Pizarro, en canvi, els governs que promouen les energies renovables el que acaben fent és "subvencionar les energies més cares" i això "dispara la inflació". De fet, no ha de sorprendre que Pizarro tingui aquesta opinió, sobretot tenint en compte les escasses inversions que havia fet Endesa en aquest sector durant els anys que va presidir la companyia.
En el rerafons d'aquestes declaracions es troba el debat nuclear, l'autèntic cavall de batalla energètic a Europa, que torna a emergir amb la perspectiva de les eleccions del 9 de març i en el marc del canvi climàtic. La posició del Govern de Madrid en aquesta matèria és tancar totes les centrals nuclears quan acabi la seva vida útil i anar cobrint la demanda amb energia renovable -tot i que els ecologistes li recriminen que no concreta la data del tancament-. Però aquesta posició no és la mateixa que la dels governs de França o el Regne Unit, que ara semblen més decidits a apostar per l'energia atòmica. El laboristes britànics, per exemple, més propers al PSOE que al PP, acaben de donar llum verda a la construcció de noves centrals atòmiques al Regne Unit. D'aquest debat s'aprofita Pizarro per defensar un tipus d'energia, la nuclear, que acaba donant una gran rendibilitat a curt termini. Per la seva banda, per guanyar-se la simpatia dels sectors més conservacionistes, el ministre de Treball i Assumptes Socials, Jesús Caldera, es va atrevir fa uns dies a fer pronòstics de reducció d'un 40% de reducció del consum d'energia per al 2020, el doble del que exigeix la Comissió Europea, probablement per aigualir la mala imatge que té ara mateix l'Estat espanyol davant de la Unió Europea per ser l'estat que més lluny es troba del compliment del Tractat de Kioto per al 2012.
