El complex Nusa Dua, a l’illa Indonèsia de Bali, acull des d’avui la 13a Conferència de les Parts del Conveni Marc de la ONU sobre Canvi Climàtic. Representants de 160 països intentaran consensuar en els propers 11 dies un “full de ruta” que ha de permetre avançar durant els dos propers anys per intentar assolir l’any 2009 un pacte global que permeti superar els modestos avenços fets fins ara pel Protocol de Kioto.
L’objectiu que es planteja la comunitat internacional és el de reduir les emissions de diòxid de carboni (CO2) en un 50% abans de 2050 (tenint com a referència els nivells existents el 1990). Es considera que aquesta ha de ser la fita a assolir si es volen mitigar seriosament les conseqüències que està portant l’escalfament global originat per les emissions de gasos contaminants.
Quan es tracten les conseqüències econòmiques, socials o ecològiques que pot comportar el fenomen del canvi climàtic normalment es fa molt èmfasi en els potencials efectes sobre Catalunya, l’Estat espanyol o Europa. I és lògic que sigui així. Ara bé, no podem oblidar que arreu del planeta són molts – i seran molts més- els perjudicats per aquest fenomen, especialment els països en vies de desenvolupament, amb menys recursos i amb serveis i condicions de vida pitjors que les de casa nostra. I és que un nou informe de l’organització Oxfam, anomenat “Alarma climàtica”, ha encès de nou les llums d’alerta. L’informe constata que el nombre de desastres naturals, alguns originats pel canvi climàtic, s’ha quadruplicat en els últims vint anys i que el nombre de persones afectades anualment per aquests tipus de catàstrofes ha crescut d’uns 174 milions entre 1985 i 1994, a 254 milions en el període de 1995 a 2004, gairebé sempre en països en vies de desenvolupament.
Un altre dels fenòmens creixents i cada vegada més preocupants que fa notar l’informe d’Oxfam és la proliferació de desastres de mitjana intensitat, no tant destructors com certs huracans però igualment amb pèrdues de vides humanes. Les dades de l’informe posen de relleu que el nombre de persones que han perdut la vida com a conseqüència d’aquest tipus de fenòmens s’ha incrementat de 6.000 l’any 1980, a 14.000 el 2005.
La comunitat internacional ha d’estar preparada per afrontar el creixent nombre de desastres naturals que es preveu pel futur si vol evitar que es desbordi la tasca que estan fent els organismes dedicats a l’ajuda humanitària. A més, cal vetllar perquè els països més desenvolupats no prioritzin els programes d’ajuda només als països que han sofert una catàstrofe de gran magnitud o els que es troben en línia de les prioritats de les respectives polítiques exteriors, com passa massa sovint. I cal, sobretot, donar un gir a determinades a polítiques (com les d’indústria o de transports) per implicar-se fermament en la lluita contra el canvi climàtic a escala global.
