El passat 20 de febrer es va inaugurar la línia del ferrocarril d’alta velocitat entre Barcelona i Madrid. Es tracta d’un nou servei que sens dubte serà útil per milers de persones, però que alhora reforça Madrid com a capital d’un Estat espanyol més centralista que mai. Si a l’imperi romà els ciutadans se saludaven dient “ave” i tots els camins portaven a Roma, actualment a l’Estat espanyol tots els AVE porten a Madrid.
Els Països Catalans pateixen especialment els efectes del centralisme madrileny. La connexió Madrid - Barcelona i la futura connexió Madrid - València, que s’espera pel 2010, acompanyat de la desconnexió entre Castelló i Tarragona, farà que sigui més fàcil viatjar a Madrid que no pas entre les dues capitals peninsulars dels Països Catalans. A banda de la infrastructura, realitzant una comparació de preus i duracions dels viatges dels ferrocarrils d’alta velocitat que operen actualment, prenent com a referència un viatge d’anada, en classe turista, el matí del proper diumenge 9 de març, els tres desplaçaments més cars per temps de trajecte són les connexions de Barcelona amb Tarragona, Lleida i Madrid. Malgrat que la connexió Madrid – Sevilla té un preu per minut de viatge similar a la Barcelona – Madrid, la resta de trajectes tenen un preu per minut de viatge equivalent a la meitat del preu del trajecte Barcelona – Tarragona. El trajecte Sevilla – Màlaga, malgrat tenir una duració quatre vegades superior al trajecte Barcelona – Tarragona, té un preu molt similar. També és especialment sorprenent adonar-se de que gestors de l’alta velocitat han decidit que trenta minuts de viatge entre Barcelona i Tarragona costin més del triple que el mateix temps viatjant entre Madrid i Toledo o Madrid i Segòvia.
Si alguna cosa queda clara amb la configuració de la xarxa espanyola d’alta velocitat, així com els preus fixats, és que les sigles de l’AVE no menteixen. Alta Velocitat sí, i a més Espanyola.
