El Govern de la Generalitat acaba de presentar una proposta de decret per regular la implantació de parcs eòlics i instal·lacions fotovoltaiques a Catalunya amb l'objectiu d'avançar cap als objectius establerts en el Pla de l'Energia de Catalunya 2006-2015 i, alhora, assegurar la seva correcte ubicació en el territori, és a dir, minimitzar els efectes negatius que puguin tenir la seva instal·lació sobre el medi ambient i el paisatge. No és motiu d'aquesta crònica avaluar aquesta proposta, sinó constatar la necessitat de disposar precisament de normes i d'una bona planificació per a la implantació de les energies renovables, tenint present que no és factible voler substituir tot el consum energètic actual basat en energies fòssils amb aquestes energies renovables, i menys quan aquestes fonts alternatives encara són poques i es troben en ple desenvolupament tecnològic.
Coincidint -en el temps- amb la proposta del Govern, l'Assocació Europea per a la Indústria Fotovoltaica (EPIA) i Greenpeace han presentat l'estudi Solar Generation 2008 que constata que l'energia solar pot contribuir enormement i abans del 2030 a les necessitats energètiques de dos terços de la població mundial, inclosos aquells que viuen en zones remotes. Segons l'estudi, l'electricitat solar podria ajudar a reduir abans d'aquesta data les emissions de CO2 equivalents a 450 centrals tèrmiques de carbó. L'informe Solar Generation també mostra com s'espera que per al 2020 uns dos milions de persones estiguin treballant en el sector de l'electricitat solar, xifra que s'incrementaria a gairebé deu milions de persones a tot el món el 2030. Sembla que es confirma, doncs, l'impressionant creixement del sector de l'energia solar i la seva projecció global en el futur.

Així, biocombustibles, energia eòlica, energia solar... són totes fonts alternatives d'energia necessàries però que poden comportar problemes si s'implanten sense una avaluació prèvia del seu impacte i, sobretot, sense establir polítiques d'estalvi reals. Nacions Unides no es cansa d'alertar, per exemple, sobre les conseqüències negatives que pot tenir el desenvolupament accelerat de la indústria del biocombustible a tot el món. L'organisme institucional alerta d'un possible desequilibri en l'abastiment alimentari mundial si es destinen grans conreus a la producció de biocarburants en comptes de destinar-los a aliments. Els seus informes diuen que els conreus de soja, blat moresc, colza, gira-sol o canya de sucre destinats a biocombustibles van disparar els preus dels aliments un 10% el 2006 i fins a un 40% en el cas dels cereals. Per posar només un exemple d'aquests desajustos, el desviament cap al mercat dels biocumbustibles de la collita de moresc de Mèxic i els Estats Units fou un dels determinants de l'encariment el 2007 de les tortillas de blat moresc, fetes de cereal, i que són un aliment bàsic de la població.

Que ningú entengui aquesta crònica com una renúncia a les energies alternatives, ben al contrari; sinó una crida a una bona planificació perquè els impactes negatius no superin els avantatges. Si els biocombustibles poden alterar els preus, l'energia solar i l'eòlica podria tenir efectes negatius per alguns paisatges, per exemple, i això fa necessària una bona regulació. Combatre el canvi climàtic requereix d'un canvi en les formes de produir i utilitzar l'energia, i l'ús d'aquest tipus de fonts energètiques és una gran part d'aquesta solució. Tanmateix, l'administració no és l'únic que ha fer esforços per anar canviant progressivament el model energètic, sinó que els consumidors hi tenen un paper fonamental a través de l'estalvi, ja que sense una disminució del consum mai serà possible cobrir tota la demanda amb fonts renovables.