L’habitatge ha servit des d’antic essencialment per aixoplugar i donar protecció davant els perills i les adversitats meteorològiques. És precisament per això que una de les propietats que se li demana és que sigui capaç de mantenir la temperatura interior en un nivell de confort superior a l’exterior. L’impacte del consum energètic associat a les ciutats és des de l’antiguitat un aspecte que ha preocupat, i un exemple del seu impacte real és que ja a l’antiga Grècia l’aprovisionament de fusta per a les polis va ser causant d’una gran desforestació a tota la península hel·lènica.
A casa nostra, molts dels boscos que veiem ara a poblacions del litoral o de l’interior de Catalunya van començar a créixer durant el segle XX, quan l’energia necessària per les llars va començar a deixar de racó l’ús de la llenya. En els últims anys poques millores s’han assolit per reduir l’impacte energètic de les edificacions. A diferència d’altres sectors, el de la construcció no ha avançat significativament des del temps dels grecs i els romans: seguim emprant moltes de les eines i tècniques que ells van inventar i, per exemple, seguim muntant els edificis peça a peça i in situ, amb la despesa energètica que aquesta pràctica representa.
Així, la construcció fou sostenible fins que va aparèixer una font d’energia econòmica i inicialment abundant com el petroli que permet la climatització interior sense tenir en compte el clima exterior. Tan bon punt el confort tèrmic ja no depèn d’aspectes tan bàsics com la orientació de l’edifici, els materials amb els quals està fet l’edifici o el sistema natural de ventilació, la forma no respon a una funció sinó que la forma passa a ser un element purament decoratiu. Aquest és el cas dels gratacels. Els gratacels d’acer i vidre, potser un dels emblemes del segle XX, normalment ni responen a la climatologia de cada lloc –bàsica per a estalviar energia- ni, sovint, tampoc a altres especificitats locals. Això significa que el mateix edifici el podem trobar a Suècia, a Itàlia o a Singapur, amb climes diferents i realitats urbanes i socials diverses. Quan d’aquí pocs anys l’energia sigui més cara del que ho és ara, aquests edificis probablement deixaran de ser funcionals enlloc.
