Catalunya pateix una de les pitjors sequeres de la seva història. La situació no és nova. Al llarg de la història recent, Catalunya n'ha patit d'altres, algunes d'elles ben rigoroses. Una de les més importants és la que va afectar el país -i el conjunt de la península Ibèrica- entre 1944 i 1950, que provocà restriccions en el subministrament a diverses poblacions i en diverses ocasions. D'altra banda, l'any 1953 les precipitacions van baixar a la meitat de la mitja anual i les restriccions en el servei van arribar fins i tot a la ciutat de Barcelona, on en ple mes de maig van iniciar-se talls en el subministrament d'aigua als habitatges durant un 30% de les hores del dia.
Ara bé, la sequera actual, que ja afecta al conjunt de tota la població, no té un origen únicament climàtic, sinó que és també la conseqüència directa d'una mala planificació dels recursos hídrics i d'una permissivitat al seu malbaratament per part de determinades activitats econòmiques que ja ve de lluny. Algunes activitats lligades a determinats sectors, com l'agricultura, la construcció, la indústria o el turisme, han fet ús durant molts anys de tota l'aigua que han volgut, pràcticament sense limitacions. I aquest comportament s'acaba pagant.
Davant la sequera, la ciutadania està tenint un comportament exemplar, elogiós, reduint el consum domèstic d'una manera extraordinària fins al punt que pràcticament s'està aconseguint de mantenir les reserves dels embassaments, tot i no ploure. Cal aplaudir, en aquest sentit, el Decret de Sequera impulsat per la Generalitat, que hi ha contribuït decididament.
D'altra banda, el Govern s'afanya a trobar una solució que li eviti passar a la història com el govern que va haver de tallar l'aixeta al cap i casal de Catalunya, a principis del segle XXI. Però les mesures que calen per evitar situacions com aquesta són sobretot estructurals, que evitin usos excessius d'un recurs cada cop més escàs i que ho pot ser cada vegada més a casa nostra a mesura que avanci el fenomen del canvi climàtic.
La Federació d'Ecologistes de Catalunya recordava a finals de la setmana passada en un comunicat que cada dia s'aboquen al mar, a la costa central de Catalunya, més d'un milió de metres cúbics d'aigües regenerades i que, amb una adequada inversió en el seu tractament, es podrien recuperar per als serveis de reg i neteja de la via pública dels municipis (evitant l'ús actual d'aigua potable). Els sistemes de regeneració d'aigües grises són només un exemple de les moltes mesures que cal emprendre per assolir un model de gestió de l'aigua, als quals podrien afegir-s'hi també ajuts als ciutadans per impulsar els sistemes de captació d'aigües pluvials als habitatges, entre molts altres.
Enmig d'aquesta situació, val la pena prendre bona nota del web que ha creat l'Agència Catalana de l'Aigua amb el títol "Catalunya sota els efectes de la sequera" i que intenta educar sobre la greu situació que pateix el país d'una manera divulgativa i amena, i amb dades actualitzades en temps real, com la de l'estat dels embassaments.
