Dissabte passat va celebrar-se a la capital catalana la vuitena jornada de l'Opinió Catalana. Les jornades són un marc de reflexió i diàleg que aglutina polítics, intel·lectuals, representants de la societat civil i persones sensibilitzades per la construcció nacional de Catalunya i els Països Catalans, i que té per objectiu la cerca de fórmules i mecanismes que permetin construir, projectar i impulsar el nostre país,
des d'una òptica nacional, ja sigui de les nostres institucions, però també des d'altres àmbits.
La regeneració democràtica, la construcció del país en temps de globalització i l'impuls del país des de fora de les institucions varen ésser els temes tractats enguany. Un dels convidats que més expectació va generar fou Ferran Soriano. El president d'Spanair va detallar la importància i la transcendència de projectes de país com la conversió de l'aeroport del Prat en un autèntic enllaçador de vols intercontinentals que permetrà connectar Barcelona i Catalunya amb el món. Però, a banda d'aquest fet, va anar més enllà i afirmà, conjuntament amb el sociòleg Salvador Cardús, que la marca Catalunya s'ha de vendre.
El nostre país ha de tenir un relat, com altres països tenen. L'exemple que va sortir a la palestra no fou ni Suècia ni Finlàndia. Aquest cop la referència fou l'estat de Massachusetts. Tecnologia, educació i ciències de la vida són la seva marca, el relat d'aquest estat nord-americà, que té una població similar a la de Catalunya i que basa la seva economia en el coneixement i la recerca amb la universitat i centre de recerca Massachusetts Institute of Technology (MIT) com a pedra angular.
Arribats a aquesta tessitura, és obvi que Catalunya ha de tenir el seu relat, els seus eixos i que aquests es projectin a tort i dret, tant a nivell intern com extern. Però quin és aquest relat? Com cal començar a potenciar la marca de Catalunya a l'exterior i, també, a nivell nacional? Quins són els nostres punts forts? Què hem de remarcar? El turisme, el sol i platja, és un dels punts forts del país. La construcció i la indústria tradicional ho han estat fins fa ben poc temps. El que és evident però, és que ja no poden continuar-ho sent. Ens calen altres àmbits, altres apostes, sectors que agafin un paper rellevant en la Catalunya del present i del futur.
La tecnologia, la recerca i, en definitiva, tot allò relacionat amb l'economia del coneixement han de ésser un dels punts forts de la nostra economia. I com a tals, han de formar part del "relat" de Catalunya. No tenim opció, no hi ha alternativa possible. O aquests sectors esdevenen capdavanters i fan possible que la nostra economia tiri endavant, es propulsi amb força cap endavant o realment el nostre futur es complicarà. Els nostres professionals qualificats se n'aniran, no vindrà talent de l'estranger i, mica en mica, ens anirem empobrint. I, com a conseqüència d'això, el nostre nivell de benestar i la nostra qualitat de vida anirà, cada cop, disminuint.
Sense la tecnologia, la recerca i la internacionalització el nostre país quedarà arraconat i no tindrà cap paper en aquest món globalitzat. No tenim gaire temps ja que tot va molt de pressa. Ens hem de moure ràpids. Hem de crear el nostre relat. I la tecnologia, indubtablement, ha de ser-hi present. El nostre futur hi està en joc.
