Joan Laporta va conseguir salvar in extremis la seva oportunitat al capdavant del Barça. L'estrella de l'home en qui l'any 2003 part del catalanisme va dispositar les seves esperances s'ha anat apagant. Laporta va arrassar en unes eleccions en què no era favorit amb un missatge trencador i desacomplexadament catalanista. Tot plegat també va coincidir amb la gran pujada electoral d'Esquerra Republicana, cosa que va disparar els rumors d'un possible salt a la política de Laporta.
El mandat de Laporta i la seva junta ha estat, sense cap mena de dubte brillant, tant en el terreny esportiu -dues lligues i la segona Copa d'Europa- com en l'econòmic, ja que el Barça és el club que més diners ingressa amb el Madrid i el Manchester United, i en el social, on ha fet fora els Boixos Nois del Camp Nou. Aquesta bona gestió, però, no s'ha traduït en una millora de la imatge del president ni ha fet que els partits polítics li hagin obert les portes, més enllà d'algun intent no confessat de Joan Puigcercós d'oferir-li ser cap de llista d'ERC a l'Ajuntament.
En algunes ocasions, durant aquest cinc anys el comportament de Laporta no ha estat a l'alçada del que el càrrec mereixia. Però, també sense dubte, han estat petits problemes que no poden ni molt menys treure mèrit a la trajectòria com a president i no el deslegitimen per continuar. A més a més, cal recordar que Laporta ha viscut una dura campanya en contra orquestrada pel grup Godó. Tan des de les pàgines de La Vanguardia com de les de El Mundo Deportivo o els micròfons de RAC1 s'han magnificat les errades del president i se n'han amagat els encerts.
Laporta no agrada al statu quo dels sectors conservadors de la societat catalana -els espanyolistes i els catalanistes tebis-. I és que aquest michelins, com els definiria Arzalluz, creuen que la presidència del Barça no la pot ocupar t el un independentista. Tot plegat, per exemple, ha provocat que Convergència se n'hagi allunyat i a hores d'ara defensi que Sandro Rosell és el seu candidat a la presidència del club.
Però Laporta ha resistit l'embestida d'aquests sectors. Ha superat una moció de censura i ha guanyat a l'assamblea de compromisaris. Continuarà dos anys més i, si apren dels errors i manté la fermesa, passarà a la història com un dels millors presidents que ha tingut el Barça. Potser així se li tornaran a obrir les portes de la política.
