Els elevats índexs d'abstenció registrats aquest diumenge, que en moltes ciutats ha superat el 50% (a Terrassa han batut rècords amb el 55,8%), no es deu, com en un primer moment va argumentar un portaveu del govern espanyol, a l'afició desmesurada dels catalans a la Fórmula 1, que d'altra banda, s'emetia a tot l'Estat espanyol a partir de migdia, sinó a una raó que l'endemà de les eleccions tampoc no van voler atendre els partits polítics.
Les seves discussions i “propostes” estan completament allunyades de les necessitats i inquietuds de qualsevol ciutadà, amb uns discursos envellits i uns mètodes obsolets, com els mítings plens, o no tant, de militants del partit amb l'entrepà i la gorreta de regal. A quin auditori es dirigeix una campanya electoral si qui els escolta ja està convençut del seu vot? I la cobertura mediàtica a què obliguen els partits en els mitjans de comunicació públics amb el sistema de blocs electorals, que d'altra banda també segueixen els mitjans privats? D'aquest capítol, ni mitja paraula. Això sí, els ciutadans tenen la culpa de tot, i també del fet que els partits hagin perdut vots en el còmput total, malgrat que hagin obtingut més regidors.
Per què no han anat a votar gairebé un de cada dos ciutadans? O per què hi ha hagut percentatges de fins al 4% de vots en blanc, concentrats en aquelles ciutats on no hi havia alternatives a les formacions tradicionals? Potser la classe política té la resposta, però ara per ara convé més fer-se l'orni i defensar, com sigui, que les seves sigles no saben de què els parlen quan es reparteixen patacades electorals. Sobre l'abstenció se n'ha dit moltes coses, aquests dies, però el cert és que cada ciutadà deu tenir els seus motius per renunciar al dret democràtic d'expressar-se a les urnes. Abstenir-se no sempre vol dir passar de tot, com alguns analistes i dirigents polítics volen fer creure.
En qualsevol cas, en aquestes eleccions hi ha hagut un col.lectiu que no ha vist respectat el seu dret de votar en secret, com han pogut fer la resta de ciutadans. Les persones invidents han tornat a ser discriminats per la Junta Electoral Central, que precisament vetlla pel compliment del dret de vot i de la llei electoral. El col.lectiu fa anys que reclama paperetes en braille per poder anar a votar sense algú a costat que els triï la papereta. L'Associació Catalana per a la Integració del Cec (ACIC) ha aconseguit un gest per part de la Generalitat, que s'havia mostrat disposada a fer una prova pilot ja a les eleccions de l'1 de novembre de 2006. Hi havia dues opcions, o enviar les paperetes a casa de l'elector invident, o donar la possibilitat del vot electrònic. Però la Junta Electoral va tombar les dues opcions, igual que ha fet en les eleccions de diumenge. No podem saber del cert si aquest col.lectiu ha optat per abstenir-se com una manera de denunciar que el sistema els exclou, encara que la Constitució espanyola suposadament prohibeixi aquestes discriminacions, però en tot cas és una mostra més de la fragilitat d'un sistema democràtic que és incapaç de reconèixer que alguna cosa no funciona.
