En només dues setmanes, el president del Futbol Club Barcelona, Joan Laporta, s'ha recol·locat en la cursa d'aspirants a la presidència de la Generalitat en un futur no gaire llunyà. Després de gairebé un any de silenci polític -es va reunir amb Artur Mas i José Montilla durant la campanya electoral de les catalanes-, Laporta ha tornat amb més força.
El president barcelonista va fer un primer pas en la presentació del nou Camp Nou, una obra projectada pel prestigiós arquitecte Norman Foster, que serà el llegat a la ciutat i al país i que, en paraules del propi Laporta, "serà un homenatge a la catalanitat del Barça".

Per si l'èxit econòmic, social i esportiu del Barça no fos prou, Laporta ja es va encarregar dilluns passat de demostrar que ell, a diferència de molts dirigents catalans, és capaç de fer el mateix discurs aquí que a Madrid. En una entrevista a la Cadena Ser, Laporta va assegurar sense cap acomplexament sentir-se nacionalista català i no va dubtar a denunciar el dèficit fiscal, el "mal funcionament dels serveis de l'Estat a Catalunya" i que a Espanya "sembla que només volen els catalans per pagar". Fins i tot es va permetre el luxe d'assegurar que ara no hagués convidat Zapatero a l'entrega de la Copa d'Europa com va fer el maig de l'any passat perquè no ha complert la seva promesa "d'articular un Estat plurinacional".

Amb aquest retorn a l'esfera política, i veient la manca d'ambició mostrada pels partits al debat de política general, no és estrany que més d'un dirigent de CiU i Esquerra s'hagin posat nerviosos. I si el 2014 el president és...