Ni més ni menys que 1.000 milions d'euros. Aquestes són les pèrdues que la Cambra de Comerç calcula que ha costat no tenir construït el Quart Cinturó des de 1996. Tips d'esperar que el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, compleixi alguna de les seves promeses, els empresaris han començat a calcular els costos anuals que té per a l'economia catalana no disposar de les infraestructures que sí que tenen, per exemple, la Comunitat de Madrid o Euskadi, que se les pot finançar sense haver de pidolar a Madrid.
I és que el govern Zapatero no només ha incomplert promeses adquirides a nivell polític -com l'aprovació de l'Estatut que sortís del Parlament o el pacte que va fer amb Artur Mas- sinó que també mentit els propis empresaris. Ara fa aproximadament dos anys, en plena crisi de Rodalies, la ministra de Foment, Magdalena Álvarez, va citar a una reunió els presidents dels principals fòrums d'empresaris. En aquella trobada hi van ser presents José Manuel Lara (Cercle d'Economia), Miquel Valls (Cambra de Comerç), Joan Rosell (Foment del Treball) i el president del RACC, Sebastià Salvadó. Maleni va demanar-los quines eren les seves prioritats per invertir en infraestructures.
A banda de la millora del funcionament i del traspàs dels serveis Rodalies, els empresaris van exigir la construcció del Quart Cinturó i el desdoblament de la N-II a Girona i la N-340 a Tarragona de forma immediata. Els empresaris van denunciar el greuge comparatiu que Catalunya fos la comunitat de l'Estat amb menys quilòmetres d'autovia per habitant. De fet el que a la pràctica li estaven demanant a Maleni era una autovia parallela a l'Autopista AP-7 que unís el País Valencià amb la Catalunya Nord.
Ja hem destacat molts cops quant d'important és que els empresaris se sumin a la denúncia del dèficit que pateix Catalunya. A més és important vincular les xifres a problemes concrets. Per què si una carretera de 40 quilòmetres, com és el Quart Cinturó, ha ocasionat 1.000 milions de pèrdues, els costos de tot el que Foment havia de construir i no ha fet deuen ser molt més alts. Quan ha costat, per exemple, que Felipe González decidís portar el TGV a Sevilla 16 anys abans que a Barcelona? Quan està costant que no hi hagi una via d'ample internacional des dels ports de Barcelona i Tarragona a França? Quin és l'impacte dels peatges cada any? Quines pèrdues ha ocasionat la pèrdua d'eficiència de la xarxa de Rodalies des que es va remodelar per últim cop el 1991? Preguntes que tal vegada caldria respondre per demanar, almenys, la sobirania fiscal.
