El territori també existeix. Aquest és el crit que van fer les dotze Cambres de Comerç catalanes de fora de Barcelona el dimecres passat. En un acte conjunt amb la Cambra de Barcelona, la resta d'entitats empresarials van aprofitar per fer les seves reivindicacions en infraestructures. La trobada dels 13 presidents de cambres va ser un acte amb la intenció de pressionar els partits catalans perquè no s'adormin amb les inversions de l'Estat. "Cal que s'aprofiti al màxim la disposició addicional tercera de l'Estatut i que l'Estat inverteixi tot el que ha promès en els pròxims set anys", va demanar el president barceloní, Miquel Valls.
La preocupació entre l'empresariat és màxima per la pèrdua de competitivitat de l'economia en els darrers anys. "No podem deixar de ser el motor de l'economia espanyola", repetia una vegada i una altra Valls. I el principal problema perquè això no succeeixi, segons l'anàlisi compartit de les cambres, és la manca d'unes infraestructures pròpies del segle XXI. Les vies de comunicació actuals, tant les viàries com les ferroviàries, estan col·lapsades i les obres d'ampliació o de construcció de noves infraestructures no han començat o acumulen tan retard que quan estiguin ja hauran quedat obsoletes.
Els empresaris també van xifrar el dèficit acumulat en els últims anys en 7.000 milions d'euros. Es tracta, però, d'una xifra que en realitat és més alta. Aquests 7.000 milions s'han perdut perquè l'Estat ni tan sols va pressupostar alguns dels projectes que va planificar. A aquests diners també caldria sumar-hi el baix percentatge d'execució dels pressupostos de l'Estat, que a Catalunya amb prou feines supera el 72% quan la mitjana de la resta de territoris arriba al 85%. I, encara podríem sumar-hi a aquests dèficits que la planificació que fa l'Estat és força deficient i n'han quedat exclosos molts dels projectes que Catalunya necessitava.
Tot i que oficialment els discursos que fan els presidents de les Cambres traspuen un cert optimisme, el cert és que darrera de les cambres hi ha molta desconfiança en les promeses de Foment i en l'aptitud dels partits catalans a l'hora de fer valer el seu poder a Madrid. Durant el dinar posterior a la trobada alguns dels presidents es van mostrar decebuts perquè en una legislatura on els partits catalans eren decisius a Madrid "només s'ha aconseguit un nivell acceptable d'inversions en l'últim any". Però qui va rebre de valent durant el dinar va ser la ministra Magdalena Álvarez, pels retards del TGV, però sobretot perquè està bloquejant tant com pot el traspàs dels aeroports de Reus i Girona i el canvi de gestió del Prat, tres infraestructures que ells consideren bàsiques.
