TVE pagarà 20 milions d’euros anuals pels drets de transmissió del Mundial de Motociclisme. L’oferta de l’ens públic, recordem-ho, amb un fort dèficit que el març passat el va dur anunciar el tancament de Ràdio 4 i la retallada substancial de les desconnexions territorials de RTVE, ha superat les quantitats que van posar sobre la taula les cadenes privades Cuatro i Antena 3. Ja es veu, doncs, que hi ha crisi, més quan la néta de Franco cobrava un sou substanciós per aparèixer cada setmana en un programa escombraria de ball. Tot plegat, quan és a punt de complir-se l’anunci que el març passat va fer l’aleshores directora de RTVE, Carmen Caffarel, de reduir dràsticament les emissions en llengua catalana en les desconnexions territorials de la televisió, i de tancar Ràdio 4. Els motius, una baixa audiència i un dèficit considerable de l’ens públic. S’entén, però, que aquest dèficit no es referia als milions d’euros per a les motos dels campions “nacionals” i els balls en record del dictador. Però Ràdio 4 i TVE-Sant Cugat aguanten com poden, els seus treballadors defensen la seva bona feina com a professionals, però també un dret que reconeix la Constitució espanyola- defensar totes les llengües i les cultures de l’Estat-, i que es posa en perill per raons polítiques. El que sobta més és que ha estat el gran valedor de l’Espanya plural, José Luís Rodríguez Zapatero, qui ha donat l’ordre de desmantellar RTVE als Països Catalans, però també a la resta de territoris que tenien informatius locals en castellà. El Govern d’Aznar no es va atrevir a fer-ho, tot i que segur que en tenia ganes, però sabia que el xou que muntaria l’oposició podria tenir conseqüències.
De moment, en el cas de Ràdio 4, el Govern espanyol ha donat tres mesos de coll més a partir de l’1 de gener perquè la Generalitat i l’executiu espanyol trobin una sortida tècnica viable per a la primera ràdio que va emetre en català després de la dictadura. El departament de Cultura diu que s’estan fent gestions al respecte, i aquests dies s’ha comentat extraoficialment la possibilitat d’arribar a un acord amb ComRàdio, l’emissora de la Diputació de Barcelona. Sigui com sigui, la Generalitat té una patata calenta sobre la taula, i si no pot assegurar el futur de Ràdio 4 i Sant Cugat, de ben segur que tindrà un problema social i cultural important. Seria difícil justificar que el “Govern amic” dóna una clatellada tan forta a la llengua catalana.