Al crit de "volem estabilitat" han tornat a sortir els empresaris un cop acabades les eleccions. Els primers en obrir el foc van ser els de la Cambra de Comerç de Barcelona. L'entitat presidida per Miquel Valls, va demanar ahir als partits polítics el màxim consens possible per impulsar l'economia en un moment de "riscos" derivats d'un "escenari internacional incert". L'escenari de desacceleració o de frenada -segons si l'anàlisi la fa un pessimista o optimista- preocupa molt als empresaris que veuen com amb l'euro pels núvols les exportacions estan amenaçades.
A través d'un comunicat la principal corporació empresarial catalana demana als partits polítics que siguin "absolutament conscients" que en el context actual "l'economia és el més important" i que tant els empresaris com la ciutadania en general volen que se n'ocupin "amb sentit d'Estat". En aquest sentit, van demanar valentia al nou govern espanyol perquè cal que adopti "mesures urgents" per reforçar la confiança en les empreses i el sistema econòmic. Els tres punts que la Cambra considera claus són el desenvolupament d'infraestructures, la potenciació de la innovació empresarial i una major eficiència administrativa.
Per tot plegat, ja s'han produït reunions al més alt nivell entre empresaris catalans i representants de l'anomenat sector negocis de CiU de cara a donar un suport estable a José Luis Rodríguez Zapatero durant els pròxims quatre anys. De fet, en la mateixa nota de la cambra ja s'explica que en els programes econòmics de CiU i PSOE (I també el PP) "les coincidències són més importants que les divergències, cosa que hauria de possibilitar la posada en marxa d'un paquet de mesures de política econòmica d'immediata aplicació i àmpliament consensuat".
L'objectiu dels empresaris és pressionar al màxim per tornar als temps de Miquel Roca a Madrid i tornar a tenir fil directe amb la Moncloa. En aquesta estratègia hi ha, però, dos impediments. El primer d'ells és de caràcter extern. Ve del País Basc. Com sempre el PNB, en qüestions d'economia es mou molt millor que CiU i ja ha garantit al PSOE el seu suport a canvi de que no hi hagi discussions sobre la quota basca. Però, segurament, el problema més gran perquè CiU pugui dur aquesta estratègia són les divergències que mantenen els diferents sectors de CiU. Tot i que, a priori, Duran, per capacitat i experiència política, podria desenvolupar el paper que va fer Roca a finals dels 80, l'ansietat per ser decisiu a Madrid en els últims anys li està comportant problemes de credibilitat. I no només al sector sobiranista, sinó també al sector negocis de CDC.
