Primer van ser les converses per al traspàs de l'aeroport del Prat, després va ser la crisi de Renfe, més tard ha vingut el ridícul de la crisi de l'aigua i ara el govern té davant la complexa negociació del finançament autonòmic. I, malgrat les declaracions de Montilla, l'últim cap de setmana, les coses pinten malament. Per tot plegat, hi ha malestar notable de diversos sectors de la societat civil amb el govern, especialment aquells més lligats als sectors empresarials.
I és que al principi els empresaris van lloar el silenci amb què treballaven Montilla i els seus consellers en contraposició amb l'agitat perídode de Pasqual Maragall al capdavant de la Generalitat. Però, ara, un any i mig després del canvi, més d'un s'està adonant que aquest silenci és més conseqüència de la paràlisi que provoquen les contradiccions dels partits de govern, que no pas del treballa sigilós d'un executiu que topa per sota amb la seva debilitat estructural i per dalt amb un govern espanyol que no està disposat a passar-n'hi ni una. És ara que Montilla està pagant el preu de fer govern amb 11 diputats menys que el primer partit, com ja li van advertir des del PSOE.
Ho advertia l'altra dia el nou president del Cercle d'Economia, Salvador Alemany, en una entrevista a La nit al dia de Mònica Terribas. "Hi ha decisions que s'han de prendre necessàriament perquè un país sigui competitiu", apuntava ell. Decisions que no han de ser cap drama per a un govern, s'hagi d'afrontar amb qui s'hagi d'afrontar. És assumir competències a l'aeroport del Prat, bloquejat sine die pel govern espanyol. És aconseguir el traspàs de Rodalies, amb unes condicions d'inversió raonables per els dèficits acumulats en anys, negociació que no va per massa bon camí. És també prendre decisions diligents i ràpides per la greu sequera que ens afecta i ens afectarà, i que ha hagut de ser el papa Estat qui finalment posés ordre al galliner català. I és, també i sobretot, aconseguir els diners necessaris perquè la Generalitat funcioni com un govern de veritat. Amb recursos suficients per generar més riquesa social i econòmica per als seus ciutadans.
El camí a recórrer és sinuós i el govern -i els partits que el conformen- no han triat la millor manera d'afrontar-lo. Es tracta de problemes de país que s'han de solucionar de forma transversal, amb consens polític, econòmic i social, cosa que, per una raó o altre, l'executiu encapçalat per Montilla fins ara no ha aconseguit.
