L’anunci de la marca esportiva Kelme, mitjançant un comunicat a la premsa, de deixar d’esponsoritzar el defensa blaugrana Oleguer Presas per haver publicat un article en què criticava la politització de l’estat de dret i determinades decisions judicials, com la del cas De Juana Chaos, ha desfermat una campanya virtual de suport al jugador. Des d’internet alguns webs conviden a signar a favor del boicot a la marca alacantina. S’han recollit més de 20.000 signatures. La reacció de la societat civil, probablement no només de ciutadans seguidors del Barça, era previsible. Les declaracions de l’Oleguer han estat utilitzades una vegada més per atacar Catalunya, no només el jugador o el seu equip. En alguns portals d’internet controlats per la dreta espanyola més dura, els insults a tort i a dret i les acusacions de terroristes eren per a tots els catalans, i les interpretacions que se’n van derivar del suport expressat al futbolista per molts sectors de la societat eren delirants.
En el món empresarial, en el cas Oleguer hi ha hagut una diferència remarcable respecte altres episodis d’atac. El comportament habitual de les nostres empreses davant d’una situació susceptible de ser criticada fora de Catalunya és amagar el cap sota l’ala i, a la mínima oportunitat, treure el dirigent de torn a fer declaracions que piquin l’ullet als atacants. Per posar algun exemple, quan des d’Espanya es va promoure el boicot al cava català, empresaris de pes del sector van sortir a brindar amb Mariano Rajoy i van apel.lar a l’espanyolitat del cava. Després, amb la presentació de l’opa de Gas Natural sobre Endesa, els dirigents de La Caixa van fer un tour per Espanya per proclamar la seva espanyolitat. És una reacció respectable, en tant que procura no perdre clientela fora de Catalunya, i la finalitat d’una empresa és, lògicament, fer negoci.
Però en el cas de l’Oleguer, l’única marca catalana competitiva de material esportiu, Munich, actualment gestionada per la tercera generació de la família que va crear la famosa X fa un segle, ha fet un gest que hauria de fer reflexionar els grans empresaris. Tot i saber que pot ser víctima d’un altre boicot, i de les crítiques que pot rebre, Munich s’ha ofert per patrocinar el defensa del Barça, i ho ha fet “no només perquè siguem una empresa catalana, sinó per interès comercial. Ja tenim una dotzena de jugadors de primera, i l’Oleguer ens interessa”, explicava Xavier Verneda, director de màrqueting de Munich al diari AVUI.
Aquesta empresa familiar ha estat prou valenta per mostrar-se a la societat catalana i espanyola com una empresa capaç de compaginar el negoci amb el país. Munich està rebent fortes pressions des que va anunciar les seves intencions, també des d’algun mitjà de comunicació espanyol, però manté en ferm la seva oferta. Kelme, que ja ha fet arribar la rescissió unilateral del contracte a Oleguer, està intervinguda per la Generalitat valenciana des del 2001, quan l’executiu valencià va fer front a un forat de 9 milions d’euros de Kelme. És força probable que la decisió de la marca d’Elx tingui molt a veure amb els desitjos-ordres del PP valencià.