Quedar-se fora del viatge oficial del govern al Japó no ha agradat gaire als sindicats. Les dues principals agrupacions de treballadors, UGT i CCOO, va posar ahir el crit al cel per "la manca de resposta del govern" en la crisi industrial. Davant de més de 4.500 delegats sindicals reunits el dimecres a l'Hospitalet en una assemblea conjunta, secretari general de la UGT, Josep Maria Álvarez, i el seu homòleg recent escollit de CCOO, Joan Carles Gallego, van reclamar una "acció contundent" del govern per evitar que siguin els treballadors els que "paguin les conseqüències de la crisi econòmica".
Sense, explicitar-ho, Álvarez i Gallego van amenaçar una gran mobilització el pròxim gener, que podria prendre la forma de vaga general, segons apunten fonts dels mateixos sindicats. El fet és que les dues centrals consideren que el president Montilla no s'ha mostrat prou ferm en la crisi de l'automoció. No van agradar gaire les paraules del president demanant més flexibilitat als treballadors de Nissan, que venen a donar la raó al gegant automobilístic japonès.
Que els sindicats es revoltin és especialment per un partit com el PSC, ja que les bases sindicals i el seu pastís electoral tenen molt en comú. Tenen mala peça al teler Montilla, i els consellers Castells i Huguet perquè no tindran més remei que optar per fer les reformes que demanda la crisi i que compten amb el suport de l'empresariat. Això no agrada a uns sindicats encara impregnats dels tòpics nascuts al maig del 68. Uns sindicats que massa sovint rebutgen fer autocrítica. Fa anys que obvien, per exemple, l'enorme descens de la productivitat que pateixen les empreses catalanes, i que, en el cas de l'automoció, s'està convertint en un handicap que costarà molt de superar.
Amb aquest panorama no és estrany, doncs, que en poques setmana veiem una escalada del malestar social. Serà, sense dubte, una bona manera de mesurar la cohesió del govern, que molt probablement haurà d'adoptar decisions impopulars. I, tot plegat, amanit per una falta d'acord per al finançament que amenaça d'allargar-se encara uns mesos més.
La situació requereix adoptar mesures ràpides per evitar que les conseqüències de la crisi s'allarguin. Lògicament, en aquest debat els sindicats tenen el dret -i l'obligació- de participar-hi, però en cap cas han de ser decisius. s el govern qui té la responsabilitat de prendre les mesures necessàries per retornar el país al camí del creixement econòmic.
