Indica publicitat
Dimarts, 14 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimarts, 12 de de desembre del 2006 | 16:27
Crònica · Societat civil

Què pot aprendre Zapatero de la mort sense càstig de Pinochet?


La mort d’Augusto Pinochet diumenge passat, gairebé plàcidament en un llit, sense pagar cap càstig pels crims contra la humanitat que va cometre, i sense penedir-se en cap moment per totes les morts de què és responsable –de fet, va dir que eren els comunistes i els marxistes els que li havien de demanar perdó-, ha decebut milers de xilens que creuen en la justícia i la democràcia. En clau interna de l’Estat espanyol, hauria de ser un toc d’alerta per a aquells que tenen a les seves mans reparar d’alguna manera les misèries del passat recent de l’Estat espanyol. Zapatero i el PSOE farien bé a prendre nota de les paraules que publica el diari Avui en una entrevista a Alejandro Erazo, president de l’Associació de Suport a les Organitzacions Populars Xilenes. Assegura que “és vergonyós que Espanya no jutgi els crims del franquisme, un estat amb una democràcia força desenvolupada on fins i tot s’han volgut donar lliçons a la resta de la humanitat”. Pinochet moria el dia mundial dels Drets Humans, paradoxes del destí. I aquell mateix dia Amnistia Internacional donava un missatge clar a l’Estat espanyol, quan qualificava el projecte de llei de la memòria històrica dels socialistes espanyols d’una llei “de punt final”, però que no es podia parlar d’una llei de reparació de la memòria de les víctimes de la dictadura.
A casa nostra, tant el grup d’ERC al Congrés com IU-ICV continuen reclamant al Govern espanyol que es comprometi de ple i que accepti modificar la llei, però l’equip de Zapatero no mou fitxa. Per la seva banda, el jutge estrella Baltasar Garzón, que el 1998 va fer un gest important ordenant la persecució i el procés judicial contra el dictador xilè, no ha obert boca en el cas del franquisme, ni ha mostrat cap interès per una llei espanyola de recuperació de la memòria prou digna. És ben trist que els xilens, als quals se’ls pressuposa una democràcia molt més immadura que la que va donar la transició espanyola, ens hagin de fer veure que a ulls del món, la no condemna del franquisme amb tots els ets i uts és vergonyosa.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat