Les negociacions estan molt avançades i tot indica que acabaran a bon port. Les companyies de baix cost Clickair i Vueling es fusionaran per crear la primera aerolínia catalana. Les pèrdues de Vueling i el fet que Clickair necessiti aliats a Catalunya que no entorpeixin el seu creixement, que té com a base l'aeroport del Prat, han contribuït al més que probable èxit de l'operació. La fusió, que molt probablement es tancarà amb intercanvi d'accions per igual entre les dues companyies, ha estat impulsada des de la societat civil catalana i compta amb el vist-i-plau del govern.
Ho va confirmar aquesta setmana el secretari de Mobilitat, Manel Nadal, que va assenyalar que la possible fusió de les dues companyies, que tenen ja la seu a Barcelona, es veu amb "bons ulls" perquè pot donar com a resultat el naixement de l'aerolínia de bandera de Catalunya. Amb tot, la posada en funcionament de la nova aliança podria fer perdre freqüències en algunes rutes. Tot i aquest handicap, la fusió és molt ben vista des dels àmbits empresarials catalans ja que consideren que podran crear una bona sinèrgia entre la companyia i el mateix aeroport del Prat, si finalment se'n traspassa part de la gestió.
Però la fusió també té clarobscurs. Clickair és una companyia nascuda d'Iberia, que mantindrà un alt percentatge de les accions de la companyia fusionada. Per tant, caldria assegurar-se que el fet que la nova companyia tingui seu a Barcelona (i hi pagui els seus impostos) no sigui només un fet simbòlic, sinó que les decisions empresarials, a banda de respondre a un interès lucratiu, incloguin un component d'estratègia de país, tal com passa amb companyies com Iberia, Air France o British Airways.
En aquest sentit, és imprescindible que la Generalitat obtingui cert control sobre l'empresa, ja sigui amb una participació directa, a través d'alguna empresa pública, o amb algun representant al consell d'administració. Caldria també fer un intent per allunyar Iberia, i el seu consell d'administració, amb representació d'institucions madrilenyes com Cajamadrid, de la presa de decisions estratègiques de la nova companyia catalana.
Igualment, el fet de tenir una companyia aèria de poc podrà servir si no s'aconsegueix el control sobre l'aeroport. Com repetidament han afirmat els catedràtics d'Economia Germà Bel i Ramon Tremosa, bona part de l'èxit de l'economia catalana en els pròxims anys passa perquè l'aeroport sigui un centre de vols intercontinentals. La reivindicació, doncs, no es pot aturar aquí. Cal que l'aeroport de Barcelona deixi de ser gestionat per AENA i cal una pla urgent per construir una nova pista, ja que ara mateix és l'únic gran aeroport d'Europa que funciona únicament amb dues pistes.
