El passat 27 d’octubre, un incident fortuït va iniciar una reacció en cadena, provocant a França una mena d’intifada o revolta dels oprimits, dels marginats. La mort accidental de dos nois de 15 i 17 anys que fugien de un incident amb la policia en un dels barris perifèrics de la metròpoli parisenca va portar a una escalada de violència, aldarull El passat 27 d’octubre, un incident fortuït va iniciar una reacció en cadena, provocant a França una mena d’intifada o revolta dels oprimits, dels marginats. La mort accidental de dos nois de 15 i 17 anys que fugien de un incident amb la policia en un dels barris perifèrics de la metròpoli parisenca va portar a una escalada de violència, aldarulls i enfrontaments entre grups de centenars de persones, la majoria joves i musulmans, i la policia que s’ha anat expandint. Es tracta d’una intifada espontània, sense que ningú coordini i organitzi els centenars de persones que cada nit, des de la data indicada, surten als carrers a incendiar cotxes, escoles, autobusos, amb còctels molotov i ampolles de vidre per llançar a la policia. Va iniciar-se en els barris de la metròpoli de París, on viu la gent situada més avall dins de l’escala social. I aquesta gent són immigrants, o fills d’immigrants, en gran part musulmans. La frustració i el descontent social d’uns, els oprimits, els marginats, expressada de manera violenta alimentarà una vegada més el racisme i la xenofòbia dels rics, dels instal.lats, dels benestants. El fet és que la intifada nascuda a les rodalies de París s’ha expandit, nit rera nit, per tot el territori francès i ha arribat fins a casa nostra, a la Catalunya Nord, concretament a Perpinyà on també hi ha barris on es concentra la immigració més pobre i menys integrada. I fins i tot ha saltat fronteres estatals arribant a les ciutats de Brusselles i Berlín. El problema es manifesta de manera virulenta a França però és comú a gran part d’Europa. Les mesures no poden ser només, o bàsicament, policials, repressives, cal trobar solucions econòmiques, socials, culturals, polítiques. En aquesta problemàtica, Catalunya no serà un oasi, per tant, són més necessàries que mai les competències sobre immigració i un nou finançament que faci possibles les polítiques destinades a evitar a les nostres ciutats situacions com l’actual a França.