La peça essencial per regular la mobilitat al Vallès i, extensió a l'àrea metropolitana de Barcelona, segueix sense construir-se. Quatre anys i mig de tripartit no han estat suficients perquè els tres partits que governen s'hagin posat d'acord per construir una carretera que ha d'unir la part nord del Vallès Oriental amb el Penedès. Una obra ja planificada el 1966 durant el franquisme i acceptada en el famós Pla de Carreteres de 1985 -que també incloïa la construcció de l'Eix Transversal o l'autopista del Garraf.- Doncs bé, de Quart Cinturó, res de res. Ni tan sols en queda el nom perquè ara el govern, per no molestar a grups que tradicionalment li donen suport (sobretot a ICV i ERC) ha decidit canviar-lo per Ronda del Vallès. Vaja, en la mateixa línia que ha seguit el conseller Baltasar parlant de captació d'aigua i no de transvasament.

Però la paràlisi a què ha arribat una via tan necessària com aquesta -les principals vies del Vallès estan perpètuament collapsades- està irritant profundament els empresaris, que veuen com a la manca de les infraestructures necessàries si afegeix ara una crisi econòmica de conseqüències indeterminades per Catalunya. Per això la Cambra de Comerç ha redoblat la pressió perquè es construeixi ja aquesta autovia. I ho ha fet de la pitjor manera per al govern de Catalunya, deixant-lo en evidència. I és que en la nota feta pública per la Cambra es demana al ministeri de Foment que assumeixi la responsabilitat de construir la carretera per damunt de la Generalitat. És trist que hagi de ser així. Que els empresaris catalans es vegin obligats a demanar ajuda a Madrid perquè el nostre govern és incapaç de prendre les decisions necessàries per fer de Catalunya un país competitiu. Igual que ha passat amb la crisi de l'aigua, al final ha hagut de ser Madrid qui tragués les castanyes del foc. I no es tracta només d'un problema que afecti els empresaris, sinó a la moral conjunta del país en veure com el govern ha de recórrer sistemàticament al centre de la península per solucionar els seus problemes.

Cal que la societat catalana amb el govern el capdavant reflexioni sobre si aquest és el futur del país que tots plegats volem. En els pròxims anys les decisions que ha de prendre aquest govern són claus per al futur. Hem de deixar que les prengui Madrid per nosaltres?