Que, en aquest país, algunes coses estan canviant es va poder comprovar dissabte passat a la manifestació sobiranista. Hi ha una nova generació de catalans que empeny fort. I un bon exemple són les noves plataformes aparegudes en els últims temps, que tenen com a comú denominador que estan impulsades per professionals, empresaris o personalitats que encara no han superat la cinquantena d'anys. Es tracta d'organitzacions com FemCat, l'Associació Catalana de Professionals o el grup Hayek. Totes elles d'un caràcter obertament catalanista i enfocades no només a fer de Catalunya un país lliure -òbviament d'Espanya- sinó a modernitzar les estructures polítiques i socioeconòmiques del país.
I és que durant els anys noranta i aquests primers anys de segle XXI, les associacions d'empresaris catalans han estat més pendents de les decisions que es prenien a Madrid, i que han generat beneficis a les comptes d'alguns dels principals empresaris, que de la realitat econòmica catalana. La conseqüència de tot plegat ha estat una desindustrialització del país i una pèrdua de capital econòmic i humà, que ha permès que Euskadi i Madrid superessin Catalunya en els índexs de desenvolupament en els últims anys. Hem perdut molts trens en els darrers han pel silenci d'aquests empresaris. Entitats com el Cercle d'Economia, Foment del Treball o la Cambra de Comerç, que s'han atorgat la representació de l'empresariat, sense cap altra legitimació que la que li han donat els polítics d'aquí i els de Madrid. Aquestes entitats han estat a l'economia el que el roquisme a la política, un desastre immens per la majoria i l'enriquiment d'una minoria. És per això que cal recolzar les noves entitats que estan germinant a l'entorn del que podríem anomenar sobiranisme econòmic. Qüestions transcendentals com la gestió de l'aeroport, per exemple, han estat reflotades aquesta setmana per FemCat. Aquestes noves associacions ja no es conformen amb la morralla al cove. Reclamen ni més ni menys que el tracte just que es mereix Catalunya i, a més, exerceixen pressió al propi govern d'aquí perquè no s'adormi en allò que és essencial per al país. Que la manifestació de dissabte sigui profitosa passa perquè el relleu es traslladi a altres àmbits del catalanisme, començant per l'economia, però també per la universitat, la cultura, els sindicats i la política. Només amb aquest escenari Catalunya podrà retornar a la senda de l'èxit.