El 21% de les sentències judicials dictades a Girona l'any 2004 van ser redactades en català. La dada no crida pas a l'optimisme, però encara menys si aquest percentatge respon bàsicament a la traducció subvencionada d'aquestes resolucions gràcies a un pla pilot de normalització lingüística, que es va abandonar el 2006, i que incentivava econòmicament els jutges que escrivissin els seus textos en català. D'altra banda, ni la meitat dels jutges que exerceixen a Catalunya (45%) tenen reconegut el coneixement del català com a mèrit. Això no vol dir que als jutjats catalans, un de cada dos jutges parli en la llengua del país, ben al contrari, la presència del català en aquestes dependències s'ha reduit lleugerament en els darrers anys, segons les dades de què disposa el departament de Justícia del Govern català. L'àmbit de la Justícia però, no és un cas aïllat a la societat catalana. La Plataforma per la Llengua presentava ahir una radiografia preocupant de la salut del català a les escoles i universitats del país. En una taula rodona, experts dels àmbits educatiu i lingüístic reivindiquen la necessitat de donar un nou impuls al model d'escola catalana que, segons van explicar, no presenta una situació òptima en cap dels nivells de l'ensenyament. A parer dels assistents, el decret d'ensenyaments mínims del govern espanyol, que fixa una hora setmanal més de castellà a la primària, és un cop fort a la fràgil línia de flotació del model català. Segons dades de la Plataforma, si s'apliqués aquesta tercera hora, els continguts en català de primària passarien de l'actual 60% al 42%. A la secundària, només el 51,2% dels centres imparteixen les matèries íntegrament en català, i la universitat, els drets lingüístics dels estudiants no estan garantits, ja que hi ha molts professors que no fan ús del català a les aules, i fins i tot el desconeixen. La situació no és pas nova, però en tot cas, la vitalitat de la llengua catalana no és només cosa dels ciutadans i de la seva tasca voluntariosa. Cal una acció contundent de les administracions per tal de fer respectar els drets lingüístics del país i de cada ciutadà, amb sancions si convé, i no deixar-se intimidar per formacions polítiques d'escassa representació parlamentària a Catalunya, i afrontar amb valentia els atacs provinents de Madrid amb decrets que envaeixen competències del Govern català. Cal reconèixer en aquest sentit una iniciativa que va sorgir del grup d'ICV-EUiA, perquè els diputats i diputades prenguin classes de català per assolir el nivell C, bàsic per ser funcionari al país. Aquest certificat de domini mínim del català, que avui ja tenen convalidat els alumnes que acrediten haver-se graduat en ESO o que hagin cursat el batxillerat regulat per la LOGSE, no és freqüent entre els diputats. El títol també el té automàticament tothom qui hagués superat el BUP o el nivell 2 de Formació Professional a partir del gener de 1992. De moment, diputats del PSC i d'ICV-EUiA ja s'hi han apuntat, tot un acte de bona voluntat i de predicar amb l'exemple.
