Si ens hem de basar en la futura llei de la memòria històrica que presenta el PSOE i a l’anunci fet per aquest partit que només anul•larà de manera simbòlica els judicis sumaríssims del franquisme, com el que va patir el president Companys, la resposta és negativa. Lluny de fer net, l’executiu de Zapatero, amb el previsible suport de CiU, PNB i Coalición Canaria, a més d’alguns partits del grup mixt, posarà un pegat provisional, que pels detalls que se’n coneixen, impedeix que moralment les forces d’esquerres al Congrés, ERC i IU-ICV s’hi puguin sumar. De fet, les dues formacions han presentat textos alternatius per a la llei, però Zapatero està tranquil perquè sap que no tindran prou majoria. Abans de les festes de Nadal s’haurà produït el debat al Congrés espanyol sobre la totalitat de la llei de la memòria històrica. Malgrat que molts pregonin pel món que la transició espanyola fou exemplar, la brutícia d’aquella maquinària política i jurídica totalitària que fou la dictadura encara roman en alguns àmbits de la nostra societat, i en d’altres, el tuf impedeix viure en plena llibertat. Cap govern ha promogut un procés transparent per explicar la irregularitat dels judicis, ni una condemna explícita als empresonaments i execucions, tampoc cap comissió de la veritat. Mentrestant, el jutge estrella Garzón persegueix dictadors a l’estrangers i gira el cap quan se li parla de l’Estat espanyol. En aquest context, la proposta dels socialistes espanyols vol donar per tancat el tema de la dictadura, sense permetre, per exemple, que es faci pública la identitat dels botxins, i oferint a les víctimes o els seus familiars un certificat de “reparació i reconeixement personal”. Un copet a l’esquena i prou. De què té por el PSOE? Potser si es qüestiona la dictadura i les seves actuacions jurídiques, s’acabaria qüestionant la legitimitat del cap d’estat?
