La retirada del grup alemany E.ON de la batalla pel control de l'accionariat d'Endesa, pel qual pugnava amb la constructora Acciona i l'elèctrica italiana Enel, s'ha d'interpretar en clau empresarial, però també des del punt de vista polític i judicial. Des del primer moment, l'opa que va llançar Gas Natural es va dur al terreny polític i també als tribunals, amb les denúncies plantejades per la mateixa Endesa per defensar-se barroerament de l'opa catalana. Des de l'òptica política, la retirada d'E.ON és una batalla perduda del PP i de la cúpula directiva d'Endesa, que des que el passat 5 de setembre de 2005, en què Gas Natural va presentar la primera opa sobre l'elèctrica espanyola, es van jurar fer qualsevol cosa per evitar que Endesa quedés a mans catalanes.
Per això, el mateix president de la companyia, Manuel Pizarro, amb el suport manifest dels dirigents del PP, va anar a Alemanya a cercar l'anomenat cavaller blanc, que, en terminologia econòmica, vol dir una companyia que té més diners per assegurar el triomf d'una opa. E.ON havia de desbancar la gasista catalana i ho va fer, incrementant fins a 41 euros l'oferta inicial de Gas Natural que no arribava als 22 euros per acció. Quan tot semblava dat i beneït i els populars es fregaven les mans, la constructora Acciona va aparèixer. L'executiu socialista de Zapatero, que encara està embrancat en una disputa judicial amb la Comissió Europea per les condicions que va imposar la Comissió Nacional del Mercat de Valors, va rebre la companyia espanyola amb entusiasme, confiant que podria obrir un front contra E.ON. I així ha acabat sent, amb l'aparició del tercer actor, la italiana Enel, sumat a la pressió que ha exercit el Govern espanyol per foragitar l'alemanya, sembla molt possible que Acciona i Enel acabin aconseguint el control total d'Endesa.
Per descomptat, el president de l'elèctrica espanyola perdrà el seu lloc de feina, però de ben segur que se'l recollocarà en alguna altra gran companyia, com sempre passa amb els càrrecs polititzats directament o indirecta. En tot cas, tant el PP com el PSOE desitjaven un "campió nacional", un objectiu que no es complirà totalment, perquè després de fer fàstics a Gas Natural, els futurs propietaris d'Endesa no seran 100% espanyols. Enel, amb el 25%, és italiana, i a més, està controlada en un 32% per l'Estat italià. No tindrà doncs, la puresa espanyola que ‘tothom' desitjava.
Des del punt de vista econòmic, tot plegat es quantifica en el preu d'una acció i la impossibilitat per part d'E.ON d'adquirir el 50% del capital social de l'elèctrica espanyola, que li donaria la majoria suficient per controlar la companyia. E.ON ha llençat la tovallola i, en un comunicat, el grup dirigit per Wulf Bernotat [a la imatge] anuncia que E.ON "renunciarà a formular una altra oferta pública d'adquisició d'Endesa en els propers quatre anys", i revela que "si Acciona i Enel aconseguissin el control de l'elèctrica, E.ON rebrà una cartera important de participacions empresarials, que inclourà actius a Espanya, Itàlia, França, Polònia i Turquia, per valor total d'uns 10.000 milions d'euros". Aquest "pacte de cavallers" ha de permetre donar una sortida digna al grup alemany a canvi d'haver aplanat clarament el camí a l'opció hispano-italiana, ja que els actius d'Endesa que passaran a mans d'E.ON permetran a Enel sortejar possibles problemes de competència un cop passi a controlar la primera elèctrica de l'Estat. Per la seva banda, E.ON se situarà "en una quota de mercat superior al 10% a l'Estat espanyol, convertint-se en el quart operador elèctric del país", segons Bernotat.
