L'extraordinària resposta de les 40.000 persones que es van desplaçar fins Alacant la setmana passada per commemorar la derrota a la batalla d'Almansa a mans de Felip V demostra que al País Valencià encara hi ha un gruix suficient per intentar articular algun moviment catalanista. Les diferències i les rancúnies entre diferents sectors i territoris del catalanisme s'han de deixar enrere. I, ara mateix, que s'està lluny de les pròximes eleccions és el moment adequat per reconstruir ponts. El moment és únic per teixir, ara sí, una societat civil que defensi al mateix a Barcelona i a València i que contribueixi a l'avenç nacional d'ambdós territoris. A més, l'excusa està servida. Fa només dues setmanes es va celebrar una reunió gens sospitosa de pancatalanisme a la Cambra de Comerç. Allí es van reunir representants empresarials no especialment catalanistes dels dos territoris i els consellers d'Economia de Catalunya, Antoni Castells, i del País Valencià, Gerardo Camps. Si ells, dos representants de PP i PSOE, ho van fer, i la trobada va rebre qualificatius d'històrica, per què no es pot fer alguna cosa semblant des de l'espai catalanista? Potser, doncs, seria l'hora de multiplicar i fer més visible el diàleg que hi ha entre Catalunya, València i les Illes. De fet, en els últims anys ja hi ha hagut intents de crear un fòrum de diàleg entre territoris com Institut Ignasi Villalonga d'Economia i Empresa és una associació sense ànim de lucre que agrupa empresaris, professionals i institucions de tots els territoris catalans, inclosos Andorra i la Catalunya Nord. Nascut a València, aquesta entitat es va crear com a lobbie amb l'objectiu que es reconeguessin els Països Catalans com a regió europea. Cal remarcar l'esforç d'aquest collectiu que després d'un any de no fer-ne ha organitzat les sisenes jornades econòmiques, que se celebraran el dijous que ve a les installacions de l'Escola Universitària Caixa Terrassa.

Però més enllà d'aquest treball de formiga, imprescindible per anar endavant, cal una visualització de tots aquests moviments. I això està en mans d'entitats potents, com Òmnium o la Plataforma per al Dret a Decidir, o els mateixos partits polítics catalans. ERC i CiU no poden deixar escapar aquest tren que paradoxalment els han facilitat PSC i PP. No es tracta només de la mera reivindicació simbòlica dels Països Catalans, es tracta sobretot d'avançar en la unió de dos territoris amb interessos econòmics, socials i culturals comuns que estan perdent pistonada per culpa del poder de Madrid.