En la perspectiva del dret a decidir i la creació d'estructures d'Estat ha començat a aparèixer a l'opinió pública publicada diverses opinions i anàlisis sobre quines serien les opcions que, Catalunya com a Estat, hauria d'afrontar una vegada assolit l'objectiu.
Col·lectiu Coronel Escofet ·
En els plantejaments que més reiterativament es fan, shi troben connotacions de la realitat catalana: una nació que durant més de 300 anys no ha tingut un Estat ni tampoc estructures d'Estat.
Això ha creat un acomplexament i un distanciament, com ja va passar fa 30 anys quan es va haver de plentejar des de la Generalitat, la creació d'unes forces de seguretat pròpies. Ara, tornant en el túnel del temps, totes les forces polítiques --incloses les sobiranistes-- fugen d'estudi o cauen en actituds pròpies de la immaduresa dels 'happy flowers'.
Catalunya, doncs (i això pot ser una virtut), si es recondueix podrà ser la nació d'Europa amb més centres per la pau per quilòmetre quadrat, i sembla que parlar de defensa sigui parlar de violència i de guerra. Està demostrat, però, que els països que no tenen capacitat d'exercir prevenció ni tampoc no tenen capacitat de defensa són els que precisament poden rebre les conseqüències de la violència i la guerra. Què passa a la política catalana?
Les forces unionistes ho tenen clar: Espanya és la seva nació i aquesta disposa de les Forces Armades Espanyoles (FAE). I les forces sobiranistes o no es manifesten, com és el cas de CiU, o ajornen el debat, com fa ERC, o viuen en el limb pacifista, com fan ICV i la CUP.
Per tal de no fer el ridícul a nivell internacional i per a evitar que no se'ns prengui com una nació de fireta o poc seriosa, caldria que les forces polítiques catalanes desautoritzessin o no publiquessin certs treballs suposadament fets per especialistes, els quals han aparegut a diferents mitjans de comunicació, possiblement malinterpretant estudis o esborranys de documents, per posar sols un exemple en cedir la nostra defensa i seguretat a l'estat francès.
Algú ho pot dir seriosament, això? El que seria bo és que el President de la Generalitat i els diferents responsables polítics diguessin que la futura Catalunya independent serà corresponsable de la defensa i la seguretat dels seus ciutadans en el marc d'Europa i dels organismes de defensa occidental. Aquest seria el punt de consens: encara és massa d'hora per anar més enllà.
