Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Divendres, 5 de de setembre del 2014 | 17:20
Crònica · Seguretat
Marc Costa
Advocat i politòleg

Qui és l'estat islàmic?

Un nou actor ha irromput amb força en el panorama del gihadisme islàmic.

Es tracta de l'Estat Islàmic, anteriorment Estat Islàmic d'Iraq i Llevant (ISIS, Islamic State of Iraq and al-Sham), una organització gihadista radical que ha acaparat l'atenció internacional en fer-se amb el control de la ciutat de Mosul, la segona d'Iraq, així com d'altres ciutats del nord del país o, fins i tot, s'ha fet forta en la veïna Síria, on controla algunes localitats i on ha mantingut intensos combats amb altres grups gihadistes de la regió.

Aquest actor ja va començar a adquirir molta notorietat internacional a l'abril de 2013 va desafiar obertament el lideratge d'Al Qaeda i, més concretament, el del seu líder Al Zawahiri. El líder de l'aleshores denominat Estat Islàmic d'Iraq, el nom pantalla de la branca d'Al Qaeda a aquell país i un dels seus grups més violents, Abu Bakr Al Bahdadi, va anunciar la voluntat d'estendre les seves operacions en territoris de Síria, fusionant-se amb el neonat Front Al Nusra, reformant a tal efecte la seva denominació i passant-se a denominar des d'aleshores Estat Islàmic d'Iraq i Llevant. Davant l'oposició del principal responsable d'Al Qaeda, el líder del Front Al NusraAbu Mohamed al Yulani, va negar ràpidament aquestes informacions.

Aquesta situació va provocar un greu enfrontament entre ambdues organitzacions gihadistes pel control dels territoris de Síria evidenciant les fortes tensions entre el nucli central i algunes faccions regionals d'Al Qaeda, especialment perquè Al Zawahiri volia només una facció gihadista combatent a les forces del govern sirià, exigint des d'un principi la dissolució immediata d'ISIS i el reconeixement del Front al Nusra com a únic representant de la xarxa en aquella zona.
L'Estat Islàmic comptaria amb entre uns tres mil i cinc mil combatents, molts d'ells ciutadans europeus"
El Front al Nusra va decidir jurar fidelitat a Al Qaeda i al seu líder Al Zawahiri, però ISIS en cap moment va voler acatar les instruccions de l'òrgan central d'Al Qaeda i molt menys les del seu líder Al Zawahiri, negant-se a acceptar l'ordre de que les seves activitats quedessin confinades a territori iraquià i la designació del Front al Nusra com a braç reconegut d'Al Qaeda a Síria, qüestionant d'aquesta manera obertament el seu lideratge dins del moviment gihadista global. Aquesta situació va donar lloc en aquella regió a un sagnant enfrontament entre faccions rebels gihadistes més o menys radicals o amb els rebels seculars al règim sirià, sobretot pel control del nord d'aquest territori, donant lloc a un guerra civil dins de la guerra general que ja viu aquell país.

Amb el pas del temps, principalment per la gran violència dels seus actes (amb afusellaments, decapitacions, com ara la del periodista nord-americà James Foley, segrestos i tortures i l'aplicació radical de la sharia en els territoris ocupats), han posat a aquesta organització al capdavant de l'atenció mediàtica internacional, per davant, fins i tot, de la pròpia Al Qaeda, que s'ha vist obligada a trencar per aquests motius els llaços existents i separar-se completament d'aquest grup gihadista.

A finals del mes de juny d'enguany, dita organització va proclamar l'establiment del famós denominat Califat Islàmic als territoris controlats de Síria i Iraq, nomenant imam i califa per a tots els musulmans de tot el món al seu líder Abu Bakr Al Bahdadi, declarant-se així Estat independent i reclamant el jurament de fidelitat de tots els musulmans. Amb aquesta proclamació, l'ISIS va canviar novament de nom i es va passar a nomenar únicament Estat Islàmic.

Encara que no existeix cap xifra exacta, s'estima que l'Estat Islàmic comptaria amb entre uns tres mil i cinc mil combatents, molts d'ells ciutadans europeus. De fet, la gran majoria de gihadistes occidentals que combaten a Síria s'han sumat a les files d'aquesta organització, fent palesa d'aquesta manera l'arrelament social que aquest grup terrorista presenta dins el territori europeu i la gran estructura de que ha de disposar per poder reclutar i enviar tots aquests muyahidins voluntaris a lluitar al front, esdevenint d'aquesta manera aquesta organització un dels principals problemes de seguretat nacional per al nostre país.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Notícies relacionades
Opinió · Seguretat
Una política de defensa?
Opinió · Nació Digital
Respecte, dignitat i seguretat per a la nostra policia
Opinió · Política catalana
Quin paper tindran els Mossos?
Opinió · Seguretat
Tenim un problema amb la nostra policia
Opinió · Política
La democràcia ha mort
Opinió · Política catalana
Mossos i referèndum.
Opinió · Política catalana
Per què hem de tornar a ser molts aquest 11S?
Crònica · Seguretat
La seguretat nacional, l'assignatura pendent
Opinió · Política
Per què ens escandalitzem?
Opinió · Política catalana
Ara (altra vegada) un referèndum?
Indica publicitat