L'actual ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, està accentuant la seva deriva radical tant en els aspectes ideològics nacionalistes espanyols com en els religiosos. Aquest és un canvi que ha sorprès una part important de les persones que van conèixer Fernández Díaz fa uns anys, quan intentava donar una imatge un tant liberal.
Reproduïm del CEEC ·
El grau de deteriorament de la personalitat en les implicacions políticoreligioses ha estès la preocupació de si realment és Fernández Díaz el perfil de ministre de l'Interior que necessita una societat com l'espanyola en un moment de canvis profunds que demana cautela, prevenció, capteniment i capacitat de diàleg i negociació.
Fernández Díaz es dibuixa, doncs, com un falcó de l'ultradreta capaç d'usa els aparells de l'Estat de forma directa o indirecta per tal d'influir en la comtesa política i democràtica. Sols cal recordar les informacions contra el President Artur Mas o altres tipus d'operacions tenebroses contra associacions de la societat civil catalana, així com el nomenament d'un personatge que ha aconseguit un consens d'antipatia cap a la seva persona com és la delegada del govern a Catalunya, María de los Llanos de Luna.
El problema però és que avui els cossos i forces de seguretat de l'Estat ja no són aquests que somnia Fernández Díaz, els que va conèixer al final del franquisme com a governador civil. Sinó que avui dia aquests estan composats per una bona part de professionals que es troben lluny dels plantejaments i estratègies del PP i propers dels ciutadans i els seus problemes que han d'ajudar a solucionar i protegir.
Això ha provocat un consens que Fernández Díaz no és el ministre de l'Interior per a aquest moment històric en el què s'albiren grans canvis, sinó que és la persona que tensiona la societat i que crea més problemes dels que soluciona, a més d'embollicar els cossos i forces de seguretat de l'Estat que són aconfessionals amb les seves maniobres político-religioses que, per disciplina es veuen obligades a seguir les forces de seguretat de l'Estat.
En ple conflicte polític entre Espanya i Catalunya no pot ser que el ministre de l'Interior sigui el "piròman" amb declaracions explosives sobre la possible independència de Catalunya. Els propis periodistes desplaçats a la cimera de G6 de la seguretat a Barcelona no es podien creure les informacions que els hi arribaven així com els caps d'intel·ligència dels diferents països que mantenen unitats operatives contra el jihadisme i el terrorisme a Barcelona.
O Fernández Díaz canvia o acabarà sent un perill per la seguretat i la democràcia.
