El departament d?Interior va celebrar el Dia de les Esquadres, una jornada destinada a consolidar la imatge de la Policia catalana. La celebració va començar amb una missa a la Basílica de Santa Maria del Mar, seguida de la passada de revista per part del president de la Generalitat a una formació de Mossos d'Esquadra i la recepció al Palau dels màxims comandaments del cos. Posteriorment, al Teatr El departament d?Interior va celebrar el Dia de les Esquadres, una jornada destinada a consolidar la imatge de la Policia catalana. La celebració va començar amb una missa a la Basílica de Santa Maria del Mar, seguida de la passada de revista per part del president de la Generalitat a una formació de Mossos d'Esquadra i la recepció al Palau dels màxims comandaments del cos. Posteriorment, al Teatre Nacional de Catalunya, va tenir lloc l'acte de lliurament de medalles a, entre d'altres persones, membres de la policia de Catalunya i també de les policies espanyoles, de la policia francesa, a un magistrat i a un fiscal de l'Audiència Nacional. Cal destacar també la distinció atorgada al director en funcions d'Europol, Mariano Simancas Carrión, funcionari del Cuerpo Nacional de Policía, per, segons publica el DOGC ?...reconèixer la seva col?laboració i coordinació amb el cos de la policia de Generalitat-Mossos d'esquadra, facilitant les relacions del cos de mossos d'esquadra amb l'Europol?. Mentre des del Ministeri de l'Interior, l'actual govern espanyol i els anteriors, s'han entestat i s'entesten a limitar, i fins i tot negar la participació dels mossos d'esquadra en aquests organismes internacionals, la realitat demostra que hi ha més seny entre els professionals de les diferents policies que no pas entre els responsables polítics. Els mossos d'esquadra, com a plasmació de les responsabilitats i del paper tan important que el Govern de Catalunya té en la seguretat ciutadana, no poden estar marginats d'Europol, d'Interpol ni de les relacions ni de la cooperació internacional. La presència de mossos d'esquadra treballant colze amb colze amb policies d'arreu a La Haia, a Lyon i on calgui, no ha de ser un fenomen estrany ni noticiable, ha ser de un fet normal i quotidià. Entre els professionals de la policia catalana hi ha el convenciment que no es poden posar portes al vent. Malgrat les moltes dificultats viscudes en tots aquests anys, des que sortí al carrer la 1a Promoció de Policia Autonòmica, es considera que cal treballar amb rigor, que el temps els acabarà donant la raó i que el reconeixement de la importància de la seva missió -garantir el lliure exercici de drets i llibertats- no ha de patir els entrebancs provocats per nostàlgics del passat -alguns d'ells polítics, altres alts càrrecs policials- i per aquells que encara no han acceptat que només des de la coordinació entre administracions i per tant entre cossos policials, es podrà fer front no només a la delinqüència ordinària, que potser sigui la que més victimitza els ciutadans, sinó també la criminalitat organitzada. Encara que pugui semblar que els catalans som lliures dels perills d'aquesta delinqüència organitzada, operacions dutes a terme enguany pels mossos d'esquadra han demostrat que no n?estem exempts i que es tracta d'una policia integral que no té complexos d'inferioritat. Per molts policies catalans, i no sense certa enveja, una de les principals diferències, sinó la principal, entre mossos d'esquadra i guardia civil-policia nacional, és que aquests tenen darrere un Estat, amb tot el que això suposa: presència internacional, fermesa en les decisions i polítics amb sentit de seguretat d'Estat. Aquesta reflexió no la fan com a expressió sobiranista, sinó com un lament que només arribaran a la màxima eficàcia quan desapareguin aquells obstacles (Junta de Seguretat de Catalunya, llei Orgànica de Forces i Cossos de Seguretat, etc.) que els converteixen en una policia subordinada a les de l'Estat. Volen treballar en igualtat de condicions amb els altres cossos, ser tractats i poder tractar ?de tu a tu? i ser respectats per aquells a qui respecten. La d'enguany ha estat una celebració marcada per la preocupació -preocupació, que no por- de ser la darrera abans del desplegament a Barcelona. Aquesta preocupació ve donada pel grau d'exigència que tots els mossos s'imposen de fer-ho bé: no volen decebre els seus conciutadans. Entre els sindicats de la nostra policia hi ha el convenciment que les previsions dels responsables d'Interior, pel que fa al nombre d'agents que es desplegaran a Barcelona, seran insuficients per mantenir el mateix nivell de qualitat assolit arreu del país. No amaguen la preocupació de que el desplegament a Barcelona sigui per a la resta de comarques, regions i serveis policials, pagar un peatge en forma de reducció de les ja minvades dotacions policials de les quals disposen. La preocupació per la manca d?efectius necessaris per assumir el desplegament de l'1 de novembre amb garanties, es fa extensiva a les retallades o limitacions en el creixement d'unitats d'investigació comarcals i regionals, trànsit, informació, lluita contra delinqüència organitzada i d'unitats especialitzades de seguretat ciutadana. Els sindicats intenten fer entendre que cal reconsiderar els terminis i els compromisos adquirits pel que fa als terminis del desplegament. La consellera Tura ha demanat que la delegació del govern espanyol reconsideri el trasllat d'aquells policies que el mes de juny guanyaran destinació fora de Catalunya. Segons la consellera, pot portar a la rebaixa del nivell de seguretat a Barcelona. Evidentment, el delegat del govern s'ha negat a atorgar aquesta petició, tot i que ha manifestat que es mantindran els nivells de seguretat a la ciutat. Les seves paraules no han esborrat la sospita existent entre policies i responsables polítics de l'intent de forçar la situació perquè la Generalitat de Catalunya demani a l'Estat l'endarreriment del ?replegament? de la policia estatal, i els entrebancs pel que fa a les comissaries en serien una mostra. El comentari que corre també entre molts professionals de totes les policies és que ?si ara que són tots del mateix color no s'entenen, on anirem a parar?? Al mateix temps, però, es confia en la fermesa i el seny que la consellera ha transmès en diferents actes en què ha participat des que és en el càrrec, fermesa que no era habitual en la majoria de consellers anteriors. Ara cal esperar per veure com evolucionen les coses fins al 22 d'abril del 2005.