A l'antic Hotel Ritz de BCN ahir Mas va fer un pas endavant instant els empresaris a no interferir-se en la seva transició nacional. Mas va estar prudent però també contundent. Però en el moment en què el President va demanar una majoria absoluta únicament per a CiU creiem, des del Col·lectiu Joan Creixell, que va errar.
Artur Mas ha d'entendre que el 25-N ell no serà solament el cap de llista de CiU ─que també─ sinó que serà el President de Catalunya que ens convocarà a portar el país cap a ésser un nou estat a Europa. I això Mas no ho pot fer sols amb CiU, tot i la importància d'aquest espai electoral majoritari al país.
Artur Mas, candidat de CiU, ha de decidir si juga només aquests paper o si és el President de Catalunya. Si Mas vol ser el segon, ha d'escollir parella, no sols de ball sinó de lluita i compormís per a construir les estructures d'Estat de Catalunya i l'estratègia per a assolir-la.
Avui dia, el panorama preelectoral és clar. Hi ha un bloc sobiranista ─CiU, ERC, ICV i la CUP─ el qual ha d'assolir 90 diputats o més per tal de poder tirar endavant el dret a decidir i a exercir-lo ─si no queda més remei─ amb la tutela internacional.
La entesa entre CiU i ERC és la garantia que el procés serà imparable"
Mas, però, necessitarà un soci preferent, amb garanties, amb solidesa, irreductible, i sols té una opció clara i seriosa per a aquest paper: ERC. L'entesa Mas-Junqueras és la garantia de poder fer un pas endavant de no retorn ni de paràlisi davant les dificultats. O és que hi pot haver algú que pensi que es pot tenir de soci preferent un PSC de Pere Navarro...? O els botxins del projecte nacional català al Principat, les Illes i el País Valencià que és el PP?
CiU i ERC, cadascun amb els seus electors i espai electoral propis, són la garantia que el procés serà imparable. CiU i el President Mas han d'anar molt en compte donat que una part de la societat catalana és poruga i una altra té el seu negoci a Espanya. Ho tenen difícil però ambdues parts intentaran que el bloc sobiranista no es produieixi. Perquè saben que les diferències entre la bona gent sobiranista de CiU de centre i la bona gent d'esquerrra i republicana d'ERC estan decidits i il·lusionats amb el seu projecte.
A més, Mas i Junqueras, colze a colze, han d'obrir els seus braços a sumar dues forces polítiques ─ICV i CUP─ que de ben segur suposaran un problema per a CiU. Els convergents han d'entendre, però, que el 25-N ens hi juguem quelcom més que un model de societat o la composició del Parlament de Catalunya: ens hi juguem el ser capaços de fer un bloc nacional plural per assolir la independència.