Sorprenen les darreres manifestacions de l'actual secretari general d'Unió, Ramon Espadaler, indicant quines han de ser --segons la seva opinió-- les línies vermelles del seu partit a l'hora de redactar el full de ruta que hauria de votar la seva militància el proper 14 de juny. La primera d'aquestes línies vermelles passa per contemplar, només, un referèndum acordat amb l'Estat espanyol.
És sorprenent aquesta primera línia vermella, especialment si tenim en compte la resposta i la reacció de l'Estat espanyol davant el procés sobiranista català o més concretament quan tres diputats catalans van anar, en nom del Parlament de Catalunya, al Congrés espanyol a defensar precisament una consulta acordada sobre el futur polític dels catalans.
La segona de les línies vermelles consisteix en no sortir de la Unió Europea. Una altra mostra d'ingenuïtat política. De debò espera Unió que la Unió Europea es pronunciï abans de que Catalunya esdevingui realment una nació independent sobre la seva pertinença o no dins aquesta comunitat econòmica i política europea? I, a més, ¿no hauria de decidir Catalunya primer si realment vol formar part de la Unió Europea i, en cas afirmatiu, garantir que serà capaç de complir els denominats criteris de convergència, entre altres qüestions? Però, en qualsevol cas, tot això no serà fins que Catalunya no hagi esdevingut realment un nou Estat independent i sobirà. Mai abans.
El procés sobiranista necessita que Unió faci un pas endavant i es posi al costat de la majoria de catalans que volem decidir el nostre futur"
Finalment, la darrera de les línies vermelles descarta directament una eventual declaració unilateral d'independència. Una altra mostra més d'ineptitud política que no pas ingenuïtat, especialment perquè no ens aclareix aleshores què haurem de fer els catalans quan l'Estat espanyol, amb tota seguretat, decideixi que no vol ni negociar ni tant sols parlar sobre cap referèndum o consulta acordada sobre el nostre futur polític.
Però com que a aquestes alçades difícilment hi ha lloc a tanta ingenuïtat o ineptitud política, és evident que aquesta estratègia és del tot intencionada, amb l'objectiu clar d'entorpir i enterbolir encara més el procés sobiranista, en la línia del federalisme idealista del PSC i d'ICV, propostes que s'exposen i que se sap perfectament que són del tot irrealitzables i impossibles de dur a terme en l'actual context polític espanyol.
Unió no hauria de caure en el mateix error històric del PSC o d'ICV, especialment per la seva llarga tradició catalanista"
Però Unió no hauria de caure en el mateix error històric del PSC o d'ICV, especialment per la seva llarga tradició històrica catalanista. No pot acovardir-se davant un moment històricament tan transcendental com aquest per a la nostra petita nació. No pot amagar el cap amb propostes polítiques ingènues i irrealitzables com aquesta i quedar-se al marge del procés sobiranista català. Cal ser valent i sense màscares. El procés sobiranista necessita que Unió faci un pas endavant i es posi al costat de la majoria de catalans que volem decidir democràticament sobre el nostre futur polític nacional, sense ambigüitats, amb generositat i decisió.
Catalunya serà el què els catalans vulguem ser i decidim ser el proper 27 de setembre. Unió hauria d'estar a l'alçada del què aquest procés exigeix i no marginar-se políticament, tal i com ha fet una altra formació política històricament catalanista com el PSC. Els catalans necessitem compromís, il·lusió i confiança, sense imposicions, ni línies vermelles. Volem que els partits polítics es posin al costat del poble i que no hagi de ser el poble qui es posi al servei dels partits.
