Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimarts, 3 de de setembre del 2013 | 17:26
Crònica · Política
Isidre Palmada
Professor

La resposta de Rajoy

L'estat no fa vacances. En els pròxims dies, Rajoy ha de donar una resposta a la carta del President. És una qüestió ineludible i seria una infàmia el callar. Des de Catalunya, alguns dels contraris a la independència li han suggerit que sigui condescendent i accepti el repte d'una consulta.

L'audàcia de Suárez al forçar les lleis va enterrar el franquisme, ara amb la mateixa virtut, Rajoy podria enllestir la qüestió catalana. La seva magnanimitat elevaria la constitució al rang de les democràcies més avançades, perquè és un fet que l'àmplia majoria vol votar i sense restriccions, el debat es centraria només en les opcions.

Ara bé, cal recordar que la constitució no contempla una consulta que impliqui l'autodeterminació. En l'article 3 parla de "pàtria comuna i indivisible", estableix que les regions no són les colònies del segle XIX i considera que el subjecte legitimat per exercir el dret és tot el poble espanyol. Per tant, des del punt de vista estricte, l'autodeterminació és legalment impossible i en conseqüència, qualsevol procediment que reguli el dret és inviable. L'estatut 2006 d'acord amb la constitució, deixava per l'estat la facultat d'autoritzar el referèndum i introduïa la potestat de regular el procediment des de la Generalitat. Però aquest article 122 ha estat impugnat i recorregut al Tribunal Constitucional.

Amb la llei a la mà, únicament es pot pactar amb Rajoy que no impugni la futura llei de consultes no referendàries, que podria incloure la innecessitat de l'autorització de l'estat per a realitzar-la. Evidentment si Rajoy accedeix, també voldrà decidir sobre la pregunta i no totes són pertinents, segons la constitució. La consulta s'hauria de vincular a una iniciativa de reforma de la legislació en vistes a incloure en l'ordenament la possibilitat d'una secessió de Catalunya. Perquè és legalment impossible consultar sobre la independència, sense modificar-la.
Rajoy ha de donar una resposta a la carta, és ineludible i seria una infàmia el callar. Però sigui quina sigui la resposta, aquesta serà totalment irrellevant"
Quan es va fer, la constitució es va votar mirant més al franquisme (allò que no volíem) que allò que possibilitava. De fet, els catalans ens pensàvem llavors que era possible una Espanya plurinacional i plurilingüe i que l'estat esdevindria plenament democràtic. Les coses són com són i estem aquí perquè són així. I justament, és ben palès que ningú més no té impugnat un estatut referendat. Ni tampoc ningú no s'ha manifestat multitudinàriament en dues ocasions consecutives i avisa d'una tercera, ni ha realitzat unes eleccions extraordinàries, ni ha votat les majories parlamentaries que advoquen per realitzar una consulta sobre la independència.

El fet és que avui la vella col·lectivitat catalana se sent nació i vol decidir i està convençuda més que mai que la sobirania no li neix d'una constitució que li atorga el status i el dret, sinó a la virtualitat de ser un poble conscient i militant. Quan la ciutadania lliure i majoritàriament, vol expressar la seva voluntat per mitjans democràtics i disposa d'instruments polítics i institucionals, d'una tradició i d'un argumentari en efervescència, aleshores no necessita de cap reconeixement legal o extern per ser subjecte. Convé recordar que la Carta de les Nacions Unides, així com els Pactes Internacionals atribueixen el dret de decidir als pobles, no als estats. De manera que moralment, el govern espanyol no té cap altra legitimitat que la seva pròpia llei per impedir que els catalans decideixin sobre la creació d'un estat sobirà.

En els pròxims dies, Rajoy ha de donar una resposta a la carta del President. És una qüestió ineludible i seria una infàmia el callar. Però sigui quina sigui la resposta, serà totalment irrellevant. I si els alcaldes de Perpinyà, o el de Nova York o el de Berlín, etc. avalessin la consulta, o bé si els presidents de Renania Nort-Westfalia o el de California o el del departament de l'Alta Garona, etc. avalessin la consulta, o bé si els presidents de la UNESCO, o el de la Creu Roja, o el de l'OIT, etc. avalessin la consulta, o bé si Veneçuela, o Bèlgica o Taiwan avalessin la consulta, aleshores la qüestió de la legitimitat s'obviaria i Madrid no tindria cap suport internacional per oposar-se a la decisió del Parlament de Catalunya.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat