Però tothom té un límit, fins i tot els catalans, i sembla que l'Estat espanyol estigui buscant forçar aquest límit intencionadament per poder així justificar una eventual intervenció política sobre Catalunya i poder mostrar a la comunitat internacional la suposada virulència del procés sobiranista. Aquest és realment el pla de Rajoy. Tota una estratègia digne del propi Maquiavel.

En primer lloc, Catalunya pateix des de fa molts anys un ofec econòmic i financer que ara pretenen negar a través dels nous comptes públics regionalitzats, una nova metodologia treta del barret del ministre Montoro per continuar amagant i negant la realitat de les tradicionals balances fiscals, i poder mostrar a la comunitat internacional l'excel•lent tracte fiscal que rep Catalunya de l'Estat espanyol.

D'altra banda, també han intentat desestabilitzar el sistema polític català, no només amb la filtració d'aquells suposats informes policials sobre uns presumptes comptes del President Mas amb l'objectiu de rebentar les darreres eleccions parlamentàries catalanes, sinó ara darrerament amb el menyspreu de la diputada popular Sánchez-Camacho i del diputat socialista Zaragoza a les nostres institucions amb la seva incompareixença a la Comissió d'Assumptes Institucionals del Parlament, per poder així mostrar la suposada fragilitat d'un futur govern català.

Han intentat esborrar la nostra identitat nacional, amb la vergonyosa sentència del Tribunal Constitucional negant rotundament que Catalunya fos cap nació, sinó senzillament una simple comunitat nacional d'Espanya, la qual, aquesta sí, és, segons ella, una (gran) nació, així com també manipular la història per poder així negar davant la comunitat internacional qualsevol tret identitari diferencial que justifiqui qualsevol reivindicació sobiranista.
La voluntat d'aquest pla és trencar la pau social a Catalunya. Volen que esclatem, que ens revoltem com ha passat a Ucraïna"
El nostre sistema de seguretat pública també ha estat objecte d'aquesta política d'assetjament, no només amb l'execrable campanya mediàtica contra la nostra policia catalana per part d'alguns mitjans de comunicació per tal de desprestigiar-la, sinó també els atacs a la seva professionalitat per part d'alguns polítics, com amb la renúncia a la protecció prestada per aquest cos per part de la diputada Sánchez-Camacho, per mostrar a la comunitat internacional la incapacitat de Catalunya per garantir la seva pròpia seguretat.

I, com no, també han atacat el nostre sistema educatiu i el nostre model d'immersió lingüística, un model de cohesió social reconegut per la UNESCO, amb la imposició de la tristament famosa LOMCE del ministre Wert i ara amb la complicitat del poder judicial amb la darrera decisió del TSJC, per acabar d'una vegada per totes amb la identitat nacional i cultural del nostre país.

Per tant, tot això no és casual. Ni molt menys. Aquest és el gran pla de Rajoy, un pla que òbviament no pot fer públic però que existeix i s'està aplicant amb total precisió, amb l'estreta col·laboració dels diferents estaments estatals, del govern popular, del partit socialista (inclòs el català), de molts mitjans de comunicació, del poder judicial i, fins i tot, del ministeri fiscal.

Fins ara el procés sobiranista ha estat exemplar, tant des del punt de vista ciutadà com polític. Ha estat un procés constructiu, democràtic, pacífic i argumentat, el qual ha anat seguint el seu camí amb fermesa sense caure en les reiterades provocacions per part de tots aquests estaments estatals, però davant la mancança d'arguments sòlids per poder contrarestar aquest procés i l'absoluta incapacitat de l'Estat espanyol per gestionar una crisi com aquesta, la única via que li queda és recórrer a mecanismes submergits com els esmentats, rebentant tots els pilars sobre els quals s'ha de sustentar el procés sobiranista.
Cal mostrar a nivell internacional que aquest procés no és només sobre identitat i reafirmació nacional, sinó que és un procés sorgit per l'ofec i el menyspreu constant"
Tinguem clar que la voluntat d'aquest pla és trencar obertament la pau social existent a Catalunya. Volen que esclatem, que diguem prou, que sortim al carrer, que ens revoltem, com ha passat a Ucraïna, per així poder donar arguments als que defensen estúpidament que el procés sobiranista crea fractura social, separa famílies i és un procés virulent. Es tracta de desqualificar el procés sobiranista a escala internacional per nosaltres mateixos i tenir arguments per poder intervenir políticament a Catalunya sense perdre prestigi internacional, una intervenció que, a dia d'avui, no seria, en cap cas, justificable internacionalment.

Però per això cal que no caiguem en aquestes provocacions. Però tampoc que anem amb el lliri a la mà. Cal que continuem ferms, ens preparem i actuem amb serenitat i, sobretot, amb més intel·ligència que ells, seguint el nostre camí com fins ara, però, amb més unitat política, una unitat que no acaba d'existir plenament per culpa dels interessos particulars dels diferents partits sobiranistes.

Cal també que siguem capaços de mostrar a nivell internacional que aquest procés no és només una qüestió d'identitat i reafirmació nacional, sinó que és un procés sorgit per l'ofec i el menyspreu constant de l'Estat espanyol envers Catalunya. Ara estem sols i hem d'aconseguir implicar la comunitat internacional. I sobretot, no prenguem mal, que és, al cap i a la fi, el què pretén l'Estat espanyol ja que aquest és, al cap i a la fi, el famós pla de Rajoy, un pla sorgit des de les clavegueres i que el signaria el propi Maquiavel.