Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimarts, 10 de de desembre del 2013 | 16:43
Crònica · Política
Josep Pinyol i Balasch
Historiador i empresari

Catalunya i les dues Europes

El poble català pot contribuir --i ho ha de fer-- a superar la divisió entre l'Europa perifèrica amb una profunda depressió social i l'Europa central que ha patit una recessió passatgera. La independència de Catalunya ni pot ni ha de formar part dels problemes de la Unió europea, sinó de la seva solució. No podem ni hem d'anar a demanar ajuda com a pidolaires a les instàncies comunitàries. Només hem d'exigir el reconeixement del nostre dret democràtic i històric a l'autodeterminació. La nostra és una situació única al continent.

Per un costat patim el dolor agut de l'atur, dels desnonaments, de les famílies que alimenten els seus fills gràcies als donatius, de les retallades en educació, sanitat i altres serveis bàsics, com un país perifèric.

Per l'altra fa dècades que som contribuents nets d'impostos vers altres regions, contribuents forçats a causa del dèficit fiscal, i entenem el cansament dels països centrals europeus que constaten el malbaratament de les ajudes finançades amb els seus impostos i dels crèdits en perill de no ser retornats, fruit dels seus estalvis.

Però la solució no és la brutal política de devaluació interna portada a terme fins ara, que respon a una reacció amb visió de curta volada, destinada a corregir els problemes de l'euro, originats pel seu mal disseny inicial. La solució passa per assumir amb totes les conseqüències el caràcter estructural, i no conjuntural, de la crisi, tal com va començar a acceptar el president de la Comissió Europea, Durao Barroso, al darrer debat de l'Estat de la Unió al Parlament europeu.

La solució per superar la divisió entre les dues Europes passa per bolcar-se vers el futur. La Unió Europea ha de planificar amb la mirada alçada vers l'horitzó del segle XXI, és a dir el d'una Humanitat de 9000 milions de persones l'any 2050, que haurà de batallar amb recursos naturals escassos i cars per la industrialització de la Xina, l'Índia i altres països emergents i que patirà greus desequilibris amb la biosfera com la contaminació global o el canvi climàtic. Europa necessita un profund canvi de model productiu que permeti abandonar les energies fòssils i contaminants sense perdre el nivell de vida digne, amb feina i protecció social assolit. El parlament de Dinamarca ja va aprovar l'Acord Verd l'any passat per prescindir dels combustibles fòssils en quaranta anys. Necessitem un acord semblant d'abast europeu.
La solució per superar la divisió entre les dues Europes passa per bolcar-se vers el futur"
Aquest acord ha de deixar enrere la teories sobre l'omnisciència dels mercats i ha de planificar una nova industrialització verda de tot el continent, fent especial atenció als països perifèrics que pateixen els nivells d'atur insuportables. Cal instrumentar el finançament d'aquestes noves inversions productives mitjançant el Banc Europeu d'Inversions i línies especials del BCE. A diferència dels eurobons, refusats pels estats contribuents nets, els nous fluxos financers intraeuropeus han d'anar destinats a la producció i no al consum. El que necessitem els països perifèrics europeus no és una devaluació interna que mai podrà competir amb la ma d'obra dels països superpoblats.

El que és imprescindible és la implantació de noves empreses verdes, fruit d'una cultura d'emprenedors, capaces de retornar els crèdits que el conjunt d'Europa aporti. Els catalans sabem molt bé del que parlem quan evoquem una cultura empresarial, perquè patim en carn pròpia la modernització del consum i els serveis públics de moltes regions espanyoles, sense anar acompanyada de la modernització de la producció que permet pagar-los. Només més activitat productiva i no retallades salarials i pressupostàries poden proporcionar nous ingressos fiscals i reduir les despeses de l'atur. Aquests nous ingressos permetran complir amb els compromisos europeus d'equilibri pressupostari i de retorn dels crèdits.
Ens hem mostrat com un poble que confia en la seva capacitat de treball i d'estalvi que només demana ser lliure"
Tanmateix el més ben concebut i ambiciós pla de nova industrialització ecològica de tota Europa, fracassarà si continuen al poder les minories extractives que han malbaratat les subvencions europees de les darreres dècades amb aeroports sense avions, trens d'alta velocitat sense passatgers o autovies sense tràfic. El moviment per la independència de Catalunya és la mobilització democràtica més important del continent contra l'oligarquia que ha dilapidat els centenars de milers de milions d'euros que han arribat a Espanya des de l'entrada en el Mercat Únic.

A diferència d'altres països perifèrics europeus la contestació social contra els culpables de la crisi el poble català ha respost amb actitud constructiva del moviment sobiranista. No han sorgit moviments extremistes antieuropeus ni racistes, no hi ha moviments violents de protesta contra les institucions europees o contra els països rics del continent. Ens hem mostrat com un poble que confia en la seva capacitat de treball i d'estalvi, que només demana ser lliure per tallar la sagnia fiscal que el descapitalitza i poder desplegar el seu potencial.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat