Hem d'explicar que som una minoria dins de l'Estat espanyol als que la majoria, des de l'intent de Cop d'Estat de 1981, ha imposat la seva interpretació unilateral de la Constitució espanyola. Fins al punt que el Tribunal Constitucional ha infringit la garantia de l'article 152,2 que estableix que un Estatut d'Autonomia ratificat en referèndum només pot ser modificat en referèndum. Els milions de catalans que ens hem manifestat de manera pacífica i cívica hem d'apel·lar a la consciència democràtica d'Europa, a la seva pròpia història farcida de conflictes i guerres, per superar les quals es va crear la Unió Europea.

Hem d'explicar que quan el President del Govern Sr. Rajoy repeteix que Espanya és la nació més antiga d'Europa, perquè fa cinc-cents anys que existeix, revela una concepció nacional totalitària que ha omplert de sang la península i el continent. Segons la ideologia totalitària les nacions es generen de les altes jerarquies dels Estats i Espanya va néixer amb el matrimoni dels Reis Catòlics. D'acord amb aquesta concepció cal imposar la unitat cultural i, amb aquesta finalitat, la primera institució espanyola va ser la Inquisició espanyola i la primera mesura l'expulsió dels jueus, acompanyada de la conquesta del Regne musulmà de Granada, seguida cent anys després per l'expulsió dels moriscos.

La ideologia totalitària contrasta amb la concepció democràtica elaborada per John Locke que defensa que els Estats són un contracte social dels seus ciutadans i el seu consentiment és imprescindible perquè un govern no sigui despòtic. Avui els dos principals partits espanyols (PP i PSOE) no permeten preguntar els catalans sobre el seu consentiment a formar part del Regne d'Espanya. Aquesta negativa revela la concepció borbònica que s'ha imposat a Catalunya des de que va ser vençuda fa tres segles, es van abolir les seves Constitucions, va ser ocupada militarment i annexionada al Regne de Castella. Durant tres segles els catalans hem patit les persecucions més cruels per resistir-nos, indefensos, als intents d'assimilació lingüística i política que van seguir a l'annexió.

Hem d'apel•lar a la consciència democràtica dels neerlandesos que l'any 1581 van aprovar l'Acta d'Abjuració contra el monarca espanyol Felip II. La concepció de la nació que invoca el Sr. Rajoy prové de la que defensava aquest monarca quan va introduir la Inquisició espanyola als Països Baixos. Una descendent del Duc d'Alba que va assolar aquelles terres és la terratinent més gran d'Espanya i la principal beneficiària de les subvencions agrícoles europees.

Hem d'apel·lar a la consciència democràtica dels portuguesos que el 1640 van rebel·lar-se contra Felip IV al mateix temps que la Guerra dels Segadors. Ambdues nacions van oposar-se al Conde-Duque de Olivares que exhortava el monarca a deixar de ser rei de Castella, Portugal, Aragó per convertir-se en rei d'Espanya i "reducir estos reinos a la leyes de Castilla". El projecte espanyol consistia en implantar el règim absolutista establert amb la derrota dels Comuneros. Hem d'apel•lar a la consciència democràtica dels anglesos amb qui ens vàrem aliar contra la monarquia absoluta borbònica entre 1701-1714. Aquesta amenaçava tant el règim parlamentari anglès restablert amb la Gloriosa Revolució de 1688 com el català que ja tenia els drets reconeguts en el "Bill of Rights" de 1689. El règim parlamentari anglès és l'origen de tots els estats democràtics contemporanis. Avui l'acord entre el Govern britànic i el Govern d'Escòcia per la celebració d'un referèndum demostra que els britànics continuen considerant el consentiment dels ciutadans és el fonament dels Estats democràtics.

"L'appel" del general De Gaule de 1940 ha d'inspirar els catalans a apel·lar a la consciència democràtica dels francesos. Els nostres veïns han patit en pròpia carn la monarquia absolutista borbònica, contra la que van fer l'heroica revolució de 1789. Des d'aleshores han acollit els nostres exiliats perseguits una i altra vegada per la concepció borbònica d'Espanya. Hem d'apel·lar a la consciència democràtica dels grecs i dels belgues que van obtenir la independència l'any 1830. Els primers tenen gravada a la memòria l'opressió que van patir de l'Imperi otomà. Els belgues van formar un Estat que va ser unitari i francòfon fins a 1960. Des d'aquest any set reformes constitucionals han equiparat els drets lingüístics territorials, culturals i econòmics de les comunitats flamenca i valona. Els catalans esperàvem una evolució semblant al Regne d'Espanya, però hem patit una regressió que amenaça fets consolidats com la immersió lingüística que flamencs i valons avui consideren natural.

Hem d'apel·lar a la consciència democràtica dels alemanys i als italians als que, potser, els sorprèn la separació d'un Estat quan ells van haver de lluitar per assolir la unitat al segle XIX. Hem de recordar-los que la seva unitat va néixer de moviments populars i democràtics, tot i que, després, van ser instrumentalitzats per monarquies com la prussiana i la de Savoia. Els alemanys han constatat el mal que pot infringir la unitat d'un Reich basat en la concepció autoritària dels Kàisers, perllongada en el III Reich de Hitler. En contrast la República Federal, entroncada en la tradició dels regnes i les ciutats autònomes de l'Imperi de Carlemany, ha creat la unitat més forta i fructífera de la història.
A les europees hem d'apel·lar a la consciència dels demòcrates espanyols perquè donin suport al referèndum d'autodeterminació"
Hem d'apel·lar la consciència democràtica de Suècia que l'any 1905 va portar a terme la separació pacífica de Noruega, amb una decisió del parlament noruec i un posterior referèndum. Van donar el primer exemple al mon d'aplicació del dret a l'autodeterminació i de la resolució democràtica dels conflictes. Exemple que ha seguit Dinamarca en els darrers anys amb la seva relació amb Groenlàndia.

Hem d'apel·lar a la història de Bulgària i de Romania que van deslliurar-se del domini otomà a finals del segle XIX. I a la història de totes les nacions que van obtenir la seva independència l'any 1918 quan el principi d'autodeterminació va fer desaparèixer els imperis austrohongarès, tsarista i otomà: Polònia, que havia estat esquarterada entre Prússia, l'imperi austrohongarès i Rússia; Hongria, Txèquia i Eslovàquia; els pobles que van formar Iugoslàvia; Finlàndia i les repúbliques bàltiques.

També hem d'apel·lar a la consciència democràtica dels austríacs que han comprovat que l'antic Imperi només servia a la noblesa terratinent que tenia extensos latifundis a les nacions oprimides i esplèndids palaus a Viena. Alliberats d'aquella oligarquia han construït el país amb la taxa d'atur més baixa de la Unió europea

Els catalans hem d'invocar la consciència democràtica d'Irlanda recordant la seva lluita heroica contra l'Imperi britànic. Ells, que van rebre el suport de la minoria irlandesa als Estats Units, decisiva per tal que el President Wilson proclamés el dret a l'autodeterminació, saben de la importància de la solidaritat de tots els pobles la existència dels quals no és reconeguda.

Els milions de catalans que vàrem participar en la cadena humana hem d'apel·lar a la consciència democràtica d'Estònia, Letònia i Lituània que a la dècada de 1990 van desafiar de manera pacífica, amb una cadena humana, la segona potència atòmica mundial, la URSS. Igualment hem d'apel·lar a la consciència democràtica de Txèquia i Eslovàquia. De manera especial evoquem el profund sentit moral del President Havel que va conduir la separació amistosa de les dues nacions.

També hem d'apel·lar a la consciència democràtica de Malta i Xipre que també es van independitzar de l'Imperi britànic, així com a la consciència democràtica d'Eslovènia i Croàcia que van haver de patir l'agressivitat de la ideologia totalitària dels defensors de la Gran Sèrbia. Els ciutadans de Catalunya hem d'apel·lar, també, a la consciència dels demòcrates espanyols. Si el seu sentit democràtic és sincer son els més interessats en saber si els catalans volem formar part voluntàriament del Regne d'Espanya. Hem d'apel·lar als demòcrates antifranquistes espanyols quan compartien la lluita de l'Assemblea de Catalunya que en el seu punt tercer reclamava l'Estatut d'Autonomia i el dret a l'autodeterminació. Per aquesta raó es va restablir la Generalitat de Catalunya un any abans de l'aprovació de la Constitució de 1978.

Aleshores tothom era conscient que la democràcia a Espanya no era possible sense el consentiment de Catalunya. Cal recordar-los que aquesta actitud va desaparèixer arran del cop d'Estat del 23 de febrer de 1981, a partir del qual els partits catalans van ser exclosos del consens i els partits espanyols van fer el pacte autonòmic i van aprovar la LOAPA. Des d'aleshores la situació s'ha anat degradant fins arribar a la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut. Aquest Tribunal podia obligar a refer tot el procediment que culminava en un referèndum, però no tenia el dret modificar-lo.

A les properes eleccions europees hem d'apel·lar a la consciència dels demòcrates espanyols perquè donin suport a la celebració d'un referèndum d'autodeterminació que reclama la majoria dels catalans. Perquè és l'única sortida democràtica al conflicte que s'ha creat entre el poble català i el Regne d'Espanya. Perquè tota la resta seran imposicions antidemocràtiques de la concepció totalitària d'Espanya que nega l'existència del poble català com a subjecte històric.