El PNB va parlar amb diferents accents a la localitat alabesa de Foronda, on cada any celebra el dia del partit, l?Alderdi Eguna. Enmig del tens debat intern entre el model de sobirania compartida amb Espanya que propugna Josu Jon Imaz i la plena sobirania amb una porta oberta a la independència que defensa Joseba Egibar, Ibarretxe va emergir com l?autèntic líder del nacionalisme basc, reivindican El PNB va parlar amb diferents accents a la localitat alabesa de Foronda, on cada any celebra el dia del partit, l?Alderdi Eguna. Enmig del tens debat intern entre el model de sobirania compartida amb Espanya que propugna Josu Jon Imaz i la plena sobirania amb una porta oberta a la independència que defensa Joseba Egibar, Ibarretxe va emergir com l?autèntic líder del nacionalisme basc, reivindicant sense complexos els dos eixos del seu pla sobiranista: el reconeixement del poble basc com a subjecte polític i el seu dret a decidir. I a aquells que fora del seu partit, però també dins el PNB, voldrien veure enterrat el seu projecte, el lehendakari Ibarretxe els va replicar que el seu pla continua sent un ?instrument extraordinari? que ara per ara és ?l?únic projecte que intenta aportar una solució?. ?Que no us enredin: no sé si el dret dels bascos a decidir el seu futur és sobiranista, cosobiranista, autonomista, independentista o estatutista. No sé com es diu, però és el que volem?, va sentenciar Ibarretxe davant l?ovació de la seva militància i la incomoditat d?Imaz. El veredicte de la militància penebista va ser clar: crits d?Independència, i no pas a favor de la cosobirania. Després que Imaz animés el passat 31 de juliol a enterrar la paraula independència per no caure en falsos debats, Ibarretxe fins i tot es va permetre aconsellar a la seva gent que no faci cas dels ?xarlatans de fira que hi ha a totes les formacions? i parli amb orgull d?independència si ho creu convenient. El sobiranista Joseba Egibar escoltava amb atenció i visiblement reforçat. Després d?una intervenció que va sacsejar la militància, Imaz va assumir el paper d?haver de succeir Ibarretxe en el torn de paraula per passar a exposar la seva recepta més conciliadora, amb un discurs llegit que va recuperar la fórmula de la cosobirania i que va subrattlar la flexibilitat que, segons ell, ha de tenir sempre el PNB. Amb el pols amb Egibar latent, Imaz va admetre que fa trenta anys el PNB també vivia ?debats filosòfics i kafkians? com els actuals i que ?alguns confonien l?aposta estratègica d?aquella generació amb la renúncia dels principis?. Conscient que el sentir de les bases es troba més proper a les receptes d?Ibarretxe i Egibar, Imaz es va blindar amb cites d?històrics com Xabier Arzalluz i Carlos Garaikoetxea precisament per justificar el seu viratge moderat aliè als crits d?Independència que continuaven retronant a Foronda.