Els presidents d’ERC i del PNB han analitzat aquesta setmana la situació política d’Euskadi i Catalunya en un programa de la cadena de televisions locals “Localia”, que es va enregistrar a Vitòria el passat dimarts. El futur de l’Estatut i l’inici d’un possible procés de pau al País Basc han centrat aque Els presidents d’ERC i del PNB han analitzat aquesta setmana la situació política d’Euskadi i Catalunya en un programa de la cadena de televisions locals “Localia”, que es va enregistrar a Vitòria el passat dimarts. El futur de l’Estatut i l’inici d’un possible procés de pau al País Basc han centrat aquesta entrevista a dues bandes, durant la qual ha quedat demostrada la sintonia total d’Imaz i Carod. Els dos dirigents polítics han exposat diagnòstics similars sobre els reptes que, els pròxims mesos, tenen al davant Euskadi i Catalunya. Una de les qüestions que més els preocupa són els intents de determinats sectors espanyolistes de provocar un enfrontament entre bascos i catalans, remarcant el diferent tracte que han rebut a Madrid l’Estatut i el Pla Ibarretxe.
En el primer cas, el Congrés dels Diputats ha acceptat tramitar-lo, mentre que la proposta basca va ser rebutjada a principis d’any. “Sempre ha existit –segons Carod- una complicitat básica entre catalans i bascos. Hi ha alguna cosa no escrita que ja saps que t’uneix. En aquests moments, el millor que podem fer per ajudar-nos és no caure en el parany, que alguns ja intenten posar-nos, per enfrontar catalans i bascos sobre la pretesa validesa o invalidesa democràtica de les nostres propostes.” Josu Jon Imaz coincideix amb aquesta visió: “Catalunya i Euskadi portem molt de temps de complicitat política, social, cultural, potser perquè ens ha tocat lluitar junts contra una realitat jacobina i uniformitzadora que alguns volen imposar a l’Estat. És cert que busquen enfrontar-nos i separar-nos, però en els moments difícils els bascos sempre hem tingut Catalunya al nostre costat.” El president del PNB recorda el suport que tots els partits catalans, sense excepció, van donar al Pla Ibarretxe quan va ser debatut a la cambra baixa.
Per la seva banda, Josep Lluís Carod-Rovira està del tot convençut que les campanyes mediàtiques i polítiques contra la solidaritat bascocatalana estan condemnades al fracàs, i ha posat com a exemple el linxament públic que va patir quan es va filtrar la reunió amb la direcció d’ETA, el gener de l’any passat a Perpinyà:
“A alguns, la nostra simpatia pel País Basc ens ha costat moments durs i difícils, però això no ha fet disminuir, en absolut, les nostres conviccions i aquí no ha nascut qui pugui dil·luir-les o difuminar-les.”
Imaz i Carod també estan disposats a donar una oportunitat a “l’Espanya plural” que propugna Zapatero, un president espanyol “no nacionalista”, en paraules del líder d’ERC.
