El primer ministre escocès Alex Salmond ha recuperat el fil directe amb Londres. La victòria conservadora i l'acord entre Cameron i Clegg per formar un inèdit govern de coalició probablement és el millor escenari per a Salmond. Els nacionalistes escocesos no han estat mai ben vists pels premiers britànics. No obstant, sembla que la relació amb David Cameron ha començat amb bon peu per a Salmond.
Després d'haver mantingut una conversa telefònica es reuniran avui a Londres on el líder de l'SNP mirarà d'exposar les reivindicacions escoceses sobre la taula. La premsa britànica remarca aquests dies la bona sintonia entre els dos líders i el fet de compartir l'amistat amb sir George Osborne, alt càrrec del ministeri de finances. Però, evidentment, la política sempre és un joc d'interessos i la bona sintonia entre els dos mandataris respon a una lògica concreta. La desfeta laborista i el pacte entre tories i liberaldemòcrates ha deixat els laboristes com a únic partit a l'oposició a Holyrood, amb el permís de la diputada independent Margo MacDonald.
D'un dia per l'altre, els laboristes han passat de ser el blanc de les crítiques de l'SNP per les polítiques de Brown, a tenir lliure tot el camp de l'oposició. Salmond i Cameron, doncs, tenen el partit de Brown com a enemic comú. Per al primer ministre escocès és vital mantenir una bona relació amb Londres per encarar el darrer any de la legislatura. Cameron vol demostrar que no és el mateix que Tatcher i que es pot entendre amb un partit com l'SNP. No obstant, l'interès d'Edimburgh és clarament ambvivalent.
Salmond sap que la por d'un govern conservador és viva entre un electorat escocès que a les eleccions generals vota massivament als laboristes (que el passat 7 de maig van aconseguir 41 dels 59 escons en joc als districtes escocesos; els conservadors només un). De fet, als anys 80', fou el ressentiment contra el govern conservador de Tatcher el que va empènyer al nacionalisme escocès a demanar la devolució política que al cap de deu anys comportaria la recuperació del Parlament de Holyrood.
La victòria tory a Westminster entrava dins la millor equació pel govern nacionalista de Salmond. Una crisi constitucional amb el nou govern de Cameron podria donar-los ales de cara a les eleccions de l'any que ve. A més a més, la qüestió del referèndum secessionista, plantejat per la propera legislatura, també podria tenir més oportunitats amb el nou govern conservador. No només per l'animadversió que generen els conservadors als escocesos i una possible majoria nacionalista el 2011, sinó perquè un simple càlcul podria ser molt temptador pels mateixos conservadors, encara que aquests ho neguin públicament, a l'hora de negociar les demandes secessionistes: com seria el Parlament de Westminster amb 41 diputats laboristes menys? Els tories només en perdrien un.
